15. La princesa Kidi

Després d’estar uns dies a Florilàndia, em venia de gust viatjar en el temps. Feia molt que no ho feia i aquest cop vaig voler traslladar-me a l’època medieval. Amb l’ajuda dels meus poders màgics, vaig arribar a un castell convertida en princesa. Em pensava que tothom s’estranyaria en veure’m però semblaven força atabalats. Tothom corria i ningú em feia cas. Per aquest motiu vaig sortir al carrer i vaig preguntar què passava:

-Hola, sóc nova per aquí. Em podeu explicar per què corre tant la gent pel castell i tota la fortalesa?-

-Corre! Amaga’t si no vols que et mengi el drac!- digué una dona molt esverada.

-El drac? Quin drac?-

Però ningú em va contestar. Cada vegada hi havia menys gent pels voltants del castell. De sobte, una maneta em va estirar cap a dins d’una casa molt humil. Era una nena rossa amb els cabells rinxolats que em va explicar una història increïble:

-Hi ha un drac a fora de la fortalesa del castell i cada any, un dia com avui, apareix per aquí i s’emporta una princesa per esmorzar. Com que ja no queden més princeses, pensem que potser aquest any s’emportarà la primera persona que trobi… però t’he vist… Tu ets una princesa, oi?-

-Sóc la Kidi però…- em vaig mirar de dalt a baix… -sí, suposo que sóc una princesa, però els dracs són amics meus.-

-Aquest drac no en té d’amics!- va cridar la nena.

-No us preocupeu per mi, hi parlaré i segur que us deixa en pau.- Vaig dir fent-me la valenta tot marxant a trobar-lo.

Un cop davant del drac:

-Hola drac, per què molestes la gent d’aquesta contrada?-

Però no em va contestar, em va agafar i traient fum pel nas digué:

-M’agrada molt menjar princeses per esmorzar i tu seràs el meu àpat d’avui, jajaja-

-Socors, socoooooors…!- vaig cridar amb totes les meves forces.

Llavors va ser quan del no-res va aparèixer un cavaller dalt d’un cavall i amb una llança va travessar el cor del drac. Vaig caure a terra desmaiada, però un aroma em va despertar. Era l’olor d’una rosa vermella que havia aparegut just on hi havia la sang del drac.

-Moltes gràcies, cavaller. Sóc la princesa Kidi. I vos, com us dieu?-

-Sóc el cavaller Jordi i vaig pel món salvant princeses i donzelles…-

L’ensurt havia estat molt gran i em vaig tornar a desmaiar. Quan em vaig despertar tornava a ser a l’era actual amb una rosa a la mà, però si voleu que us digui la veritat, no sé si aquesta història la vaig somniar o va passar realment, l’únic que sé, és que mai més m’he tornat a fer la valenta davant d’un drac.