La tórtora

Hola menuts!

Amb l’arribada de la primavera, arriben també un munt d’ocells per niar a les nostres comarques, són ocells migradors que al final de l’estiu tornaran cap a climes més càlids per passar l’hivern. La tórtora (Streptopelia turtur) n’és un d’ells.

Cosina-germana dels coloms, la tórtora és fàcil de reconèixer, principalment pel seu vol molt més ràpid i acrobàtic que els dels coloms. També per la seva coloració característica: La cua és punxeguda i llarga, de color negre amb les vores blanques. El cap i el coll són d’un color grisós amb iridescències rosades, i la part de la capa d’un color bru rogenc, per camuflar-se perfectament amb la fullaraca del bosc.

La tórtora s’alimenta principalment de les llavors que troba a terra, tot i que complementa la seva dieta amb cargols i insectes. Una característica que tenen tots els columbiformes, és la de fer un niu molt auster, amb quatre branques i branquillons mal posats entre les branques dels arbres a on coven (no més de dos ous per niuada). No hi posen ni molsa, ni borrissol per fer-lo tou i suau, i si mirem per sota, a vegades podem arribar a veure els pollets.

La tórtora forma part de la cultura popular, és l’ocell de l’amor a molts poemes medievals, i d’aquí que a les parelles d’enamorats se’ls anomenin “tortolets“.

La trobarem als parcs, jardins, conreus i boscos. I és fàcil de reconèixer el seu repetitiu parrup durant els mesos de primavera i estiu.

Bé menuts, a veure si la trobeu i gaudiu amb aquest preciós ocell.

A reveure menuts!
I recordeu sempre les 3xRs: Redueix, Reutilitza i Recicla.