Les altes capacitats.

En els darrers 30 anys, les investigacions han desafiat la visió llargament mantinguda de la intel·ligència com un concepte immutable, ara s’entén que la intel·ligència és complexa, que hi ha moltes variables que hi incideixen i, per tant, per mesurar-la cal prendre en consideració molts criteris.

Els nens i adolescents amb altes capacitats demostren respostes notablement elevades, o el potencial necessari per aconseguir-les, comparats amb altres individus de la mateixa edat, experiència o entorn. Tenen alts nivells de capacitat en les àrees cognitives, creatives i/o artístiques, mostren una capacitat excepcional de lideratge o destaquen en matèries acadèmiques específiques.

Les altes capacitats es poden trobar en nens i adolescents de tots els grups culturals, en tots els nivells socials i en tots els àmbits de l’activitat humana.

Podem distingir tres perfils:

• La Superdotació: es conceptualitza com un perfil, on tots els recursos intel·lectuals presenten un nivell elevat de raonament lògic com de creativitat, una bona gestió de memòria i de captació de la informació (gestió perceptiva). Aquests recursos es manifesten en el raonament verbal, matemàtic i espacial.
• El Talent: es qualifica una persona amb talent, la que mostra una elevada aptitud en un àmbit o tipus d’informació o en un tipus de processament (talent lògic o creatiu). Les diferències quantitatives solen concentrar-se, dins de l’àmbit de talent en la velocitat d’execució i l’automatització de processos.
• La Precocitat: no és un fenomen intel·lectual, pròpiament dit, sinó evolutiu i, per tant, implica un ritme de desenvolupament més ràpid, però no pas l’assoliment de nivells de desenvolupament superiors. Els nens i/o adolescents amb precocitat solen manifestar un major nombre de recursos intel·lectuals que la resta, mentre els recursos intel·lectuals bàsics estan madurant. Una vegada acabada la maduració, la seva capacitat és completament normal, per tant, la precocitat serà tant més manifesta com més joves siguin els infants.

La precocitat s’ha de distingir dels dos conceptes descrits anteriorment, atès que és un fenomen evolutiu, mentre que la superdotació i el talent són fenòmens cognitius estables.

Els primers a observar que un nen o nena té unes bones capacitats intel·lectuals són els adults propers, en general els seus pares i els seus mestres

.

Una bona manera d’identificar els talents és l’observació del seu treball escolar. Aquesta observació és molt important, ja que ens permet conèixer les fortaleses del nen/a. Les altes capacitats s’han de manifestar en diferents contextos. És per aquest motiu que per a la seva detecció s’han d’utilitzar protocols de valoració pel professorat, els pares i els mateixos alumnes.