1. L’inici del viatge

Hola, sóc la Kidi, la mascota de Kids, molts potser ja em coneixeu. M’agradaria explicar-vos com he arribat fins aquí. Ha estat un camí molt llarg i m’han passat moltes, moooltes coses: L’INICI DEL VIATGE.

Tot va començar un dia com avui, em vaig llevar amb ganes de veure mons nous, noves criatures, i sobretot aprendre jocs desconeguts per a mi. M’encanta jugar!

Un cop a dalt del meu globus, vaig travessar núvols de sucre, estrelles màgiques i galàxies, fins a arribar a Sauria. Els habitants d’aquest lloc, eren dracs i dinosaures, que vivien allà des que van fugir del vostre món. Em vaig fer molt amiga d’en Rexi i en Diplus. Jugàvem a jocs molt divertits, cada dia quan tornaven de l’escola. M’agradava molt jugar a saltar una corda, que feien girar amunt i avall. També escrivien uns quadrats a terra, amb uns números al mig, hi tiraven una pedra a dins i anaven a recollir-la a peu coix. Ens ho passàvem molt bé. Però una tarda, van venir ben preocupats.

-Què us passa? Que no juguem avui?-

-En Draqui està refredat, i quan ha esternudat m’ha cremat la llibreta. El professor, li ha dit que vagi al metge, però li fa molta por, i diu que no hi anirà. Potser tu el podries convèncer. No vull que em cremi res més. Si us plau, que ho faràs?-

Vaig accedir encantada, i quan vaig aconseguir que hi anés, el vam acompanyar, amb en Rexi i en Diplus.

El doctor el va visitar, i quan va acabar, es va posar a preparar una medicina especial per a ell. Hi va posar un trosset de núvol de sucre, tres caramels de fulles de clorofil·la, i l’ingredient més important, estrelletes de mel.

-Te l’has de prendre tres cops al dia, veuràs com milloraràs de seguida.-

En Draqui, es va recuperar molt ràpidament, i tot va tornar a la normalitat a l’escola de Sauria. Però arribava l’hora de marxar a un altre món. Em vaig acomiadar de tots agraint-los tot el que m’havien ensenyat, i a dalt del meu globus em vaig enlairar cap a altres indrets. Molt aviat vaig arribar a un lloc gris i fosc. Semblava deshabitat. Ben aviat descobriria qui vivia en aquell lloc tan misteriós… però això, ja és una altra història…