Les matemàtiques són divertides i fàcils.

Una tarda qualsevol:

– Pare/mare, m’ajudes amb els deures de mates?
– Sí, fill/a. A veure: Si en Pepito té set caramels i se’n menja tres. Quants en té?
– Tres?
– No, fill/a. Set menys tres són quatre.
– Per què, pare/mare?
– Doncs perquè si a set li’n treus tres, dóna quatre.

Uns dies després:

Les Matemàtiques no és una matèria senzilla d’ensenyar, ja que els problemes són infinits i les solucions múltiples. L’error més comú és intentar abordar-les com una assignatura d’estudi i no com una ciència de comprensió. Ensenyar a sumar, restar, multiplicar i dividir, a força de repeticions no porta més que al fracàs davant de qualsevol problema que es plantegi. Les matemàtiques s’han d’ensenyar des de l’enteniment, canviant les situacions abstractes per fets reals.

Com fer-ho?
Partint de la realitat tangible, ni Pepitos, ni Manolitos …
“Tu tens vuit llapis” (i se li donen vuit llapis de veritat). “En regales tres a un amic teu” (i com nosaltres som el seu amic/a, fem que ens en regali tres). “Quants llapis et queden?” (i fer que compti els llapis que té a la mà). La seva resposta serà cinc. El seu cervell no trigarà a ENTENDRE que les restes són treure coses, les sumes són posar més coses, la divisió és repartir coses i la multiplicació és sumar moltes coses molt ràpidament.

I és que les matemàtiques es poden i s’han de tocar. Vivim envoltats de matemàtiques… quants arbres hi ha al carrer?, quants cromos falten per acabar la col·lecció?, quantes rodes tenen els tres cotxes que hi ha aparcats?…

Obre la ment, sigues creatiu, i proposa al teu fill/a problemes que pugui tocar i veure, i obrirà els ulls a l’enteniment de l’apassionant món de les matemàtiques.