Nens i nenes: Màquines perfectes de copiar.

Els que tenim la gran sort de poder estar en contacte amb els nens i nenes durant uns quants anys de les seves vides, hauríem d’alertar els pares i mares que tenen a casa unes màquines perfectes de copiar. És una de les seves majors habilitats, per no dir la millor. Ho copien tot: el que escolten a casa, el que fan els seus amics, el que veuen a la televisió o Internet, el que fa la gent gran… Per això parlo d’alertar els pares i mares, ja que si no s’és conscient d’això, podem acabar amb un “borrego” a casa.

No es tracta d’alarmar-nos, sinó de ser conscients d’això i treure-li partit a aquesta habilitat perquè el nostre fill o filla sigui una persona única, diferenciada i pròpia, amb el seu propi criteri, el seu raonament individual i conscient del seu poder d’elecció. Només cal sortir un dia al pati a observar-los i aviat ens adonem que en Jordi o la Maria juguen a futbol perquè els seus amics també ho fan. La Mireia du els braços plens de polseres perquè estan de moda, mentre en Joan i la Laura canvien cromos de jugadors de futbol, ​​dels quals en saben fins a la data de naixement. D’altra banda sents com en Marcel i la Júlia de primer (sis anys), són capaços de discutir mentre deixen anar unes paraulotes de les que ni tan sols saben el seu significat.

Aquests són només alguns exemples del poder de copiar que tenen els nostres fills i filles, però on rau el perill? Sota la meva modesta opinió, els pares i mares hem d’aprendre a dir que No. Hem d’escoltar sobre peticions, però no totes han de ser aprovades ni acceptades. Voler tenir l’última videoconsola perquè els seus amics també la tenen, voler ser com Messi o Cristiano Ronaldo, voler ser youtuber amb vuit anys o jugar a destruir / matar / incendiar… Perquè ho fan a les “pelis”, ens porta a crear una societat de “borregos” on crear o inventar no està ben vist perquè ets el raret de la classe.

Però el fet de copiar no sempre és dolent. M’agradaria tant poder-vos convidar a les entrevistes que faig amb els pares d’alumnes…, perquè amb els meus anys d’experiència he pogut elaborar una teoria que funciona el 99% dels casos. Pares lluitadors, treballadors, motivats, curiosos, preocupats, Donen com a resultat fills lluitadors, treballadors, motivats, simplement copien el que veuen a casa.

Per tot això, us convido que ajudeu els vostres fills a copiar únicament el que els faci créixer com a persones i que si cal dir “no” doncs es diu i ja està. Penseu en les vegades que els vostres pares i mares us van dir que no a moltes de les vostres peticions i observeu el resultat en vosaltres mateixos.

Així doncs, si els vostres fills i filles us han de copiar, traieu la millor versió de vosaltres per ser el motlle d’una futura generació de creadors.