No sóc culpable, sóc responsable

El sentiment de culpa és una emoció necessària i enforteix el nostre autocontrol

El sentiment de culpa és una emoció negativa, necessària per la supervivència humana i l’adaptació al medi que, si no es gestiona correctament, pot arribar a ser tòxica.

Com totes les emocions, la culpa és pròpia de l’ésser humà. No és una emoció innata, com ho és l’alegria, sinó que es va adquirint a mesura que anem creixent i desenvolupant-nos. Ja des de la infància experimentem aquesta emoció, quan sentim que hem fet o dit alguna cosa que trenca la norma social o familiar, quan comencem a entendre els conceptes de moralitat i ètica.

La culpa es troba lligada a l’empatia, doncs si som capaços de posar-nos a la pell dels demés, podrem experimentar aquest sentiment de culpa, prendre consciència del mal que hem fet i gestionar-ho per aconseguir que aquesta emoció esdevingui un aprenentatge positiu i socialment adaptatiu. Però, per a què ens serveix la culpa? Doncs per adaptar-nos socialment i regular el nostre comportament inadaptat.

A més, el sentiment de culpa constitueix un element per la nostra supervivència i enforteix el nostre autocontrol emocional i conductual. Aquest sentiment de culpa positiu i regulador, correspon a una culpa sana. Aquella culpa que reflexa objectivitat. És a dir, ens sentim culpables perquè hem obrat malament, som conscients del fet i de les conseqüències. En aquest cas, la culpa compleix la seva funció.

Hem d’ajudar els nens a identificar i gestionar la culpa tòxica o subjectiva

Però existeix un altre sentiment de culpa, força freqüent durant la infància, que no ajuda al desenvolupament, sinó que limita el creixement personal i l’adaptació al medi. Parlem de la culpa tòxica o culpa subjectiva.

Es dóna quan el nen o nena presenta sentiment de culpa per alguna cosa que no ha fet. S’autoinculpa sense cap motiu aparent. Aquesta culpa afecta a l’autoestima del nen o nena i li crea pors i inseguretats, afectant les seves relacions socials. Aquesta culpa tòxica i la seva gestió emocional és la que hem de treballar juntament amb els nens i nenes per aconseguir convertir-la en culpa sana socialment adaptativa.

Per gestionar aquesta culpa tòxica i fer-la socialment més adaptativa, hem d’ajudar el nen a que prengui consciència de l’objectivitat-subjectivitat del sentiment de culpa. En primer lloc, identificar si aquesta emoció és tòxica-subjectiva o sana-objectiva. Si el nen o nena se sent culpable per quelcom que no ha fet (culpa tòxica) és important gestionar aquest sentiment de culpa. Un bon inici pot ser un canvi de pensament, parlar de responsabilitat en comptes de culpabilitat. En realitat és així, som responsables dels nostres actes, més que culpables. Per tant al substituir la paraula culpa per la paraula responsabilitat, ja estem gestionant aquesta emoció, fent-la més adaptativa, menys tòxica.

Parlem de responsabilitat, no de culpabilitat

Ara que ja parlem de responsabilitat i no de culpabilitat, podem continuar amb la seva gestió emocional posant èmfasi en la objectivitat.
És important que els nens i nenes entenguin que són responsables només d’allò que han fet o dit, el que seria la responsabilitat objectiva. Sovint, en les relacions amb companys d’aula o esbarjo, es troben immersos en petites discussions o baralles que acaben fent responsable a aquell que no ho és. Els més petits són força vulnerables i influenciables pels altres i poden acabar creient que realment són responsables d’algun fet o dit, encara que no sigui així.
Per tant, s’han de responsabilitzar dels seus actes, i de les conseqüències d’aquests. Entendre que equivocar-se i actuar d’una manera que trenca la norma, l’ètica i/o la moralitat, comporta una conseqüència, un dolor emocional, per ells mateixos, perquè es senten malament i tristos, senten aquest sentiment de “culpa” o responsabilitat i perquè, mitjançant l’empatia, també senten que han fet mal als altres.
Sentir totes aquestes emocions és quelcom enriquidor, perquè els ajuda en el seu procés de desenvolupament. No els hem d’ajudar a rebutjar aquests sentiments, sinó a entendre’ls i a treballar conjuntament per gestionar-los. Això comporta un aprenentatge i un procés de canvi adaptatiu.
Si els nens i nenes treballen aquestes emocions i aquest sentiment objectiu de responsabilitat vers els seus actes, difícilment esdevindrà un sentiment tòxic. Aconseguiran entendre el significat de responsabilitat dels seus actes i podran treballar el concepte i l’emoció que sorgeix, per tal de que sigui més adaptatiu per ells.