Els nostres fills han de liderar la revolució

De revolucions n’hi ha de molt tipus, econòmiques, polítiques, industrials… i fins i tot educatives, però totes elles tenen alguns trets en comú. El primer d’ells és l’origen de les mateixes, sorgint de les BASES DE LA SOCIETAT i poc a poc ascendint fins als més alts òrgans de govern. Un segon factor comú és que han de donar resposta a una NECESSITAT REAL de la societat. Finalment, i per aconseguir que triomfi la revolució, és imprescindible fer alguna cosa diferent al que s’ha fet fins ara, o dit amb altres paraules, s’ha de sustentar en la CREATIVITAT.

No és la meva intenció navegar per aigües desconegudes, així que em centraré únicament en reflexionar sobre allò que visc dia a dia i m’apassiona, la revolució educativa que ha de produir-se.

La primera de les característiques que ha de complir la revolució és que s’origini des dels ciutadans de a peu. Des del sector educatiu estem ja cansats de canvis constants en les lleis educatives, les quals estan formulades, la majoria de vegades, per governants especialitzats en dret o ciències polítiques però que desconeixen completament els secrets del sistema educatiu. És per això, que hem de ser nosaltres com a societat, els que demandem una educació justa, adequada i amb visió de futur. Un clar exemple d’això és veure com les escoles trilingües cada vegada tenen més demanda, mentre que l’obsolet sistema educatiu actual segueix centrant-se únicament en el català i el castellà.

El segon dels factors propis de cada revolució és que el canvi respongui a una necessitat real de la societat. En els llocs de treball actuals i de futur, cada dia més serà necessari el saber expressar-se en públic, el saber gestionar el temps, l’estrès, el canvi constant … En cap dels col·legis actuals que conec, ensenyen aquests coneixements i no obstant això en una societat tan ràpida com l’actual, necessitem saber relaxar-nos, prioritzar, expressar-nos correctament… Però seguim obstinats que cal memoritzar totes les dates dels esdeveniments importants de la història, en comptes de concretar i tenir una visió global del que ha passat.

Finalment, i per a mi el més important dels factors necessaris, la creativitat per poder fer coses noves. No podem demanar a les generacions futures que inventin un cotxe volador, quan se’ls ha educat en un sistema en què “això de pensar diferent” és un error. En comptes de fer les assignatures de plàstica, música, filosofia… com llançadores de la creativitat, seguim centrats en els avorrits murals i en estudiar la vida de Mozart. I no val dir que els nostres fills no tenen creativitat, ja que és innata al gènere humà, el que hem de fer és potenciar-la i treballar-la perquè cada vegada sàpiguen buscar respostes més originals i eficients als problemes actuals i futur.

Ha arribat el moment d’iniciar la revolució, estan els nostres fills preparats per a això? Bon i creatiu estiu 🙂