Osteopatia Pediàtrica

L’osteopatia és un mètode de diagnòstic i tractament manual que, a través del moviment del cós humà, permet ajudar a recuperar i mantenir la seva funció normal, millorant no només l’estat actual de salut, sinó inhibint també possibles compensacions.

L’objectiu primordial en l’osteopatia pediàtrica és, gràcies a l’acció preventiva i a una alta efectivitat terapèutica, ajudar a millorar la qualitat de vida del pacient.

L’osteopatia és especialment apropiada per als nadons i els infants.

El treball de l’osteòpata és trobar, mitjançant la palpació, les tensions tissulars que hi ha al cos de l’infant, i identificar els factors que les mantenen i hi predisposen el cos. Les maniobres utilitzades en osteopatia pediàtrica són suaus i s’anomenen funcionals, un terme que agrupa l’osteopatia cranial, visceral, la tècnica de balanç lligamentós, la tècnica de balanç membranós i la tècnica funcional pròpiament dita.

Les anomalies i disfuncions susceptibles a tractament osteopàtic en nadons són deformacions lligades al part i a la prolongació del temps en fase d’encaixament, rotacions del cap forçades i en extensió amb un treball dificultós en el moment de l’expulsió (fòrceps, ventoses, espàtules, etc.), torticolis, còlics, regurgitacions, otitis seroses i nadó irritable amb alteracions del son.

L’infant creix i es desenvolupa mitjançant el moviment, si continuen les tensions tissulars, podria ser que no es desenvolupés de manera òptima. A més, aquestes tensions podrien provocar:

• Un desequilibri pèlvic que derivés en una escoliosi idiopàtica
• Una asimetria en el moviment de la mandíbula, provocant una mala oclusió bucal
• Un posicionament del cap incorrecte pot causar asimetria en la musculatura intrínseca de l’ull i per tant problemes de visió