Pares, què hi ha per sopar?

La prevalença de sobrepès i obesitat infantil a Espanya és d’un 31.4%, aquest valor s’ha estabilitzat des de fa uns 10 anys. Coneixem que una de les causes d’aquesta “epidèmia” són els mals hàbits alimentaris; però de totes maneres, l’obesitat no és l’única conseqüència d’una mala alimentació, destaca un increment important dels trastorns de conducta alimentària, certs tipus de càncer, …

Per això, és bàsic dedicar temps a l’educació alimentària des de la infància. “Dels 0 als 3 anys és l’etapa clau, on l’objectiu és aconseguir, a més d’un bon estat nutricional, l’aprenentatge d’hàbits alimentaris saludables.”

“No m’agrada la verdura”, “no tinc gana”, “peix? No, si us plau”… Aprendre a menjar bé per tenir un estil de vida saludable i prevenir multitud de malalties no és un projecte fàcil. I ensenyar-ho tampoc. Per aquest motiu, cal entendre l’alimentació dels infants com una prioritat, implicant-lo a la cuina en l’elaboració de l’àpat, seient tots junts a taula, i sense oblidar que els adults som l’exemple, que som un referent per a ells.

Cal entendre que un infant de 3 anys no necessita el mateix plat de macarrons que un de 7 anys, i que l’adolescent d’11 anys ha d’esmorzar l’entrepà més gran, fins i tot que l’adult. Adequar quantitats, variar les coccions, les presentacions i combinacions dels aliments és crucial per evitar la monotonia i per promoure el tast a través de tots els sentits.

Des de l’Estat així com des del Govern Català, es promouen aquests hàbits amb la implementació de diferents programes escolars; però a casa cal continuar la feina.

Sopar tots plegats, procurant que sigui un dels moments íntims de la família on ens expliquem el dia que hem viscut, sense televisió, menjant tots el mateix adaptant les quantitats és un bon exemple per potenciar una bona alimentació. El sopar no ha de ser una lluita, ni ens hem de rendir per evitar el conflicte.