Com posar límits i alhora fomentar hàbits d’autonomia.

Els límits són regles, normes o acords que permeten una adequada convivència. Es necessiten per mantenir l’ordre intern i són un marc de referència per saber fins a on arriba la responsabilitat i el compromís en relació als membres de la família.

Els límits no són incompatibles amb l’autonomia i la independència. Són perfectament harmonitzables amb la possibilitat d’experimentar i prendre decisions.

Necessitat de posar límits i normes.
Posar normes significa el que cadascú pot i ha de realitzar. Suposa responsabilitzar-se dels seus propis actes i implica respecte cap als altres.

La responsabilitat en l’educació dels fills correspon als pares. Cal aprendre a relativitzar els consells i les crítiques d’altres persones. Davant dels errors que podem cometre cap als nostres fills és important centrar-se a buscar alternatives. També és convenient reconèixer els errors davant els nostres fills, ja que d’aquesta manera els oferim un model positiu d’acceptació de les pròpies limitacions.

Pautes per establir límits i normes:

• Posar límits clars i adequats. Com més concrets millor.
• Han de ser pocs i importants. Moltes regles angoixen i provoquen rebuig, i les innecessàries fan que no es valori la seva importància.
• Implicar al nostre fill/a en la presa de decisions. El recurs més vàlid és donar-li a escollir entre diverses alternatives, és a dir, poden escollir algunes de les responsabilitats que els pares estableixen. Els fills s’han d’incloure en la família, han de sentir que hi participen i són importants.
• Informar del motiu de cada norma.
• Fomentar la comunicació i l’empatia entre els membres de la família.
• Parlar en positiu. Millor dir el QUE S’HA DE FER, en lloc de dir el que no s’ha de fer.
• Utilitzar l’estimulació verbal com a mitjà per ajudar als nostres fills a superar els sentiments de frustració i millorar la seva autoestima.
• Aprendre a identificar les situacions que el nen/a ha de resoldre o fer per ell mateix i no han de ser resoltes pels pares.
• Establir rutines és important per adquirir responsabilitat i autonomia.
• Establir horaris per les àrees de conflicte més freqüents (ordinador, consoles, etc.).

Perquè tot això es pugui portar a terme és necessari elogiar els seus esforços i progressos. D’aquesta manera fem que se sentin útils i que les seves col·laboracions es tenen en compte.