Per què el meu fill fa tantes faltes d’ortografia?

En els últims mesos, han estat molts els pares i mares que m’han consultat sobre les dificultats que els seus fills i filles tenen amb els dictats, angoixats després de veure que els seus petits cometen més faltes d’ortografia que paraules escriuen, o en comparar que els fills dels seus amics escriuen molt millor. Finalment, per preocupar-los més, algú els ha parlat de la dislèxia. Aquest caos d’inquietuds ve donat pel fet que la immensa majoria desconeix quin és el sistema pedagògic escollit pel col·legi del seu fill o filla per a l’aprenentatge de l’ortografia.

Abans de preocupar-nos, hem de saber els principis bàsics d’aprenentatge natural de l’escriptura.

• En un primer estadi (3-7 anys aproximadament), els petits coneixen una àmplia varietat de sons que són capaços d’associar amb algunes lletres. Saben que el so “i” correspon a la lletra i, que el so “l” correspon a la lletra l … En aquest estadi és molt freqüent la inversió en l’ordre de les lletres i, fins i tot, la seva omissió, per exemple “coel” o “col” en comptes d’escriure “cole”.
• En un segon estadi (6-8 anys aproximadament), comencen a descobrir que hi ha lletres que no sempre mantenen el mateix so i que fins i tot hi ha sons que es formen amb 2 lletres. Per exemple, “que” no s’escriu “ce”. En aquest segon estadi haurien de ser ja mínimes les inversions i omissions de lletres, en paraules que s’escriuen com sonen.
• En un tercer estadi (7-9 anys aproximadament), ja tenen assentades les bases de l’escriptura i és a partir d’aquest moment quan s’ha de començar a treballar l’ortografia. És important recordar aquest fet, ja que no té sentit que en estadis anteriors s’intenti que els nens entenguin una norma ortogràfica, ja que no estan cognitivament preparats per a això.

És cada centre educatiu el que escull el sistema pedagògic que guiarà el procés d’adquisició de l’ortografia. Aquests sistemes són molts i variats podent ser des del clàssic estudi i memorització de les normes d’ortografia, fins a la interiorització de la norma a partir de la deducció del propi nen o nena. És per això que hem de conèixer quin sistema fa servir el centre educatiu del nostre fill o filla per a realitzar l’acompanyament correcte. De res val que a casa repetim una i altra vegada una norma ortogràfica i les seves excepcions, si a l’escola estan treballant l’ortografia mitjançant la deducció de la norma.

Una de les formes adequades d’acompanyar el procés d’adquisició ortogràfic és anar corregint únicament les faltes més greus, segons el sistema pedagògic usat, i treballar aquestes paraules per evitar que es repeteixi l’error. Un exemple d’això en un nen de 7 o 8 anys, pot ser la correcció de la diferència entre “ce” i “que”, i no corregir que el verb haver va amb “h”.

Així doncs, pas previ a la preocupació per l’ortografia dels nostres fills i filles és contextualitzar la seva edat i el sistema pedagògic escollit per a l’adquisició ortogràfica, evitant les comparacions i sabent que el camí per recórrer és llarg i cada nen o nena té el seu ritme d’aprenentatge.