4. El Regne del Follet Barbut

En el meu descens vaig tenir la mala sort de fer una petita rascada al globus que va anar perdent aire fins a aterrar accidentalment a sobre d’un bolet. Era la casa del Follet Barbut que va quedar destrossada. De seguida em vaig adonar que havia passat, perquè una desena de soldats armats em van arrestar i em van conduir fins a veure’l.

-M’has destrossat el palau, sort en tens que no hagis ferit ningú. Volies fer-me desaparèixer per quedar-te amb el meu regne… oi?-

– No i ara, hi he caigut per accident! No heu vist que se m’ha desinflat el globus? Sóc la Kidi i viatjo per aprendre jocs nous, venia al vostre món perquè he sentit a dir que sabeu un joc molt divertit anomenat “La gallina cega” i m’agradaria que me l’ensenyéssiu. –

-Però m’has deixat sense casa, tu creus que tinc ganes de jugar?-, digué en Barbut molt enfadat.

En aquells moments vaig veure que o bé feia servir els meus poders, o tot acabaria molt malament. No us ho havia explicat perquè no havia tingut cap necessitat de fer-los servir fins aquell moment: tinc poders màgics!

-Si us arreglo el palau, em deixareu anar i m’ensenyareu el joc?- vaig preguntar tímidament.

A la cara del Follet es va dibuixar un somriure.

-Si ets capaç de deixar el meu palau igual que estava, et deixaré anar i t’ensenyaré a jugar.-

Em van deixar lliure i en pocs minuts les línies del meu cos van començar a canviar de color (sempre que feia servir els meus poders em passava), i a poc a poc vaig reconstruir tot el palau sense deixar-me ni un detall. Els Follets van quedar meravellats, sobretot en Barbut que va complir la seva paraula ensenyant-me aquell joc:

-Embenem els ulls amb un mocador al follet que farà de “Gallineta” i es col·loca al centre de la rotllana que farem al seu voltant. Sense veure-hi, ha de palpar la cara d’un de nosaltres i endevinar qui és…-

Va ser molt divertit! Quan em va tocar a mi no encertava el nom de cap, però vaig riure molt tocant aquells nassos tan arrodonits i petits. Després de jugar tota la tarda, el Follet Pau em va regalar una preciosa rosa vermella. Tot seguit, el Follet Barbut em va regalar un llibre. Una mica desorientada els vaig donar les gràcies.

-En aquesta època de l’any ens regalem roses i llibres els uns als altres en senyal d’amor i pau. Fa molts anys, conta la llegenda, que hi va haver un cavaller humà que va salvar a una princesa d’un Drac, de la sang que es va vessar de la bèstia en va sortir una bonica rosa vermella…- explicà en Barbut.

-I el llibre?- vaig preguntar.

-No haguérem conegut aquesta història sense un llibre que van trobar els nostres avantpassats a sota d’una roca. Per aquest motiu, no volem perdre el costum que tenim de llegir… Què et passa que no estàs contenta?-

-Si, molt, però és que el meu globus està desinflat i no puc marxar.-

-Fes servir els teus poders- em va dir en Barbut.

-No ho puc fer tant seguit, he d’esperar una setmana si no em quedaria sense forces i em posaria malalta. Em puc quedar uns dies amb vosaltres?-.

Tots van estar encantats que em quedés una setmaneta, tots menys el Follet Carles que no sé per quina raó no li agradava la meva presència… El mes que ve us explicaré per què. Fins aviat!