REPERCUSSIÓ EMOCIONAL I SOCIAL DE LA DISLÈXIA

La dislèxia és un trastorn de l’aprenentatge que afecta principalment a la lectura, la qual resulta difícil, per l’alteració de síl·labes i paraules, produint una lectura poc fluida i amb molts errors. Es sol detectar en etapes primerenques de l’educació primària, quan el nen comença a llegir i escriure,  amb un nivell de lectura i comprensió lectora per sota del que s’espera per a seva edat. La dislèxia no és una infermetat, és un trastorn. No té cura, però si tractament multidisciplinar (psicopedagogs, logopedes, educadors, psicòlegs…). És important establir un diagnòstic precoç, doncs així es pot iniciar una intervenció el més aviat possible per a pal·liar l’angoixa que suposa la dislèxia, tant pels nens i nenes que la pateixen com per les seves famílies. I és que la dislèxia no només causa malestar a l’infant que vol llegir o entendre un text, sinó que també té conseqüències emocionals i socials que val la pena conèixer i abordar.

Un diagnòstic de dislèxia arriba com una gerra d’aigua freda. Moltes famílies es troben amb una situació que desconeixen. Entenen que el seu fill o filla té dificultats per llegir i comprendre el que llegeix, però pensen que és quelcom passatger i es fa difícil acceptar un trastorn d’aquestes característiques. Sovint apliquen la negació, no volent acceptar la realitat. La dislèxia comporta un esforç molt considerable, perquè saben que a partir d’aquest moment comença una lluita constant amb un aprenentatge que es resisteix i perquè això pot passar factura, tant  econòmica com  emocional. I quan accepten la realitat, s’inicia un camí tortuós, de gran esforç pels petits i de més esforç pels pares: reforç escolar, reeducacions psicopedagògiques, hores i hores de lectura, i això té impacte emocional i social, especialment pels més petits.

Hem de tenir presents les emocions i l’estat d’ànim dels nens i nenes amb dislèxia. Generalment la família centra els seus esforços en que els fills estiguin  atesos amb educadors i professors de reforç i és essencial aquesta intervenció, però no hem de deixar de pensar que són nens vulnerables, en una situació completament nova per a ells, amb pors i angoixes, i amb pensaments de fracàs o inutilitat que poden afectar la seva autoestima. Ells ho saben, es veuen diferents de la resta de companys, veuen que s’esforcen el triple però aconsegueixen la meitat. Això afecta a les seves emocions, al seu estat d’ànim i, fins i tot, a les seves relacions socials.

Treballar la gestió emocional pot resultar molt positiu per a ells i per a nosaltres. En primer lloc, és important que el nen o nena sàpiga què és el que li passa, hem d’explicar-li d’una manera adaptativa i ajustada a la seva edat. Potser han estat pensant que eren menys intel·ligents que la resta i ara poden saber el perquè de les seves dificultats amb la lectura. Interessar-se pel seu estat d’ànim, saber quines son les seves pors i estar presents és fonamental, per a que no es sentin sols. Evidentment, la reeducació psicopedagògica i el reforç escolar, entre d’altres intervencions, han de realitzar-se amb professionals, però ningú coneix millor els nostres fills que nosaltres mateixos, som un pilar fonamental per a ells en el seu procés de creixement i desenvolupament. Quant fa que no li preguntes al teu fill com està? L’esforç de les famílies de nens i nenes amb dislèxia ha de ser un esforç conjunt, centrat en el benestar del menor.

A nivell social es poden donar situacions d’assetjament escolar o rebuig dels companys. El nen o nena amb dislèxia ha de treballar més hores, i això pot reduir el seu temps d’esbarjo, afectant les seves relacions socials i d’amistat. Aquests infants poden sentir-se sols i rebutjats. Hem de poder ajudar-los a expressar les seves emocions, i a enfortir les seves relacions. És qüestió de trobar l’equilibri entre el treball i l’esbarjo. Si entre setmana les classes de reforç escolar ocupen gairebé tot el  seu temps lliure, el cap de setmana el podem dedicar a diferents activitats en família o amb amics.

El impacte emocional i social de la dislèxia en nens i nenes és una realitat que hem d’abordar. La millor intervenció en dislèxia és aquella que té en compte el nen o nena com a persona vulnerable, amb certes dificultats en aprenentatge que es poden extrapolar a la salut emocional. Treballar les emocions i l’estat d’ànim pot millorar considerablement el rendiment acadèmic de nens i nenes amb dislèxia.