Rosa de Sant Jordi

Quina Rosa pot ser millor que una que no es marceix i que a més està feta amb tot l’amor del món pel teu fill/a? Us ensenyem a fer-ne una de ben original!

Materials
– Oueres de cartó
– Tempera o aquarel·la
– Cotó
– Troncs petits, tiges de plantes o un llapis per fer la tija de la flor
– Cola blanca i un pinzell.

Pas a Pas
Agafeu l’ouera i partiu-la seguint els buits. Repasseu bé les cantoneres per evitar els extrems rectes i així aconseguir una forma més natural.

Agafeu tres cassoletes de cartó i feu-los un foradet amb un objecte punxant com un bolígraf.
Pinteu-les de vermell i quan estiguin ben seques enganxeu-les una sobre l’altra fent passar l’extrem de la tija pels tres foradets.

Poseu cola blanca a les unions de les cassoletes amb la tija (quan s’assequi quedarà transparent). Agafeu el cotó fluix i feu-ne una bola. Pinteu-la de vermell i enganxeu-la a l’interior de la flor. I ja teniu una fantàstica rosa de Sant Jordi!

Podeu donar-li el vostre punt personal afegint l’espiga, decorant els pètals amb purpurines, perfumant-les amb colònia, …

Una mica d’història. La llegenda de Sant Jordi i el drac

Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava sota les ordres de l’emperador Dioclecià, va negar-se a portar a terme l’edicte de l’emperador que ordenava perseguir els cristians i per aquest motiu va ser ésser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l’Imperi Romà i de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seva figura.

La gesta de Sant Jordi i el drac va fer-se popular a tot Europa cap al segle IX sota el nom de ‘Llegenda àuria’ i va ser recollida per l’arquebisbe de Gènova, Iacopo da Varazze, més conegut com a Iacobus de Voragine, l’any 1264, en el llibre ‘Legenda sanctorum’.

La versió de la llegenda més popular a Catalunya explica que a Montblanc (Conca de Barberà) hi havia un drac terrible que causava estralls a homes i bèsties. Per apaivagar-lo, s’escollia per sorteig una persona que era donada en sacrifici al monstre. Un dia la sort va assenyalar la filla del rei, que hauria mort a mans de la fera si no hagués estat per l’aparició d’un bell cavaller que es va enfrontar al drac i el va matar. La tradició afegeix que de la sang vessada va néixer un roser de flors vermelles. font: gencat.cat