La síndrome postvacacional en els nens

Ja ens trobem de nou al setembre.

Un mes en el que la rutina de treball i escola es torna a instal·lar a les nostres vides.

Molts de nosaltres, deixem enrere les vacances, la desconnexió del treball, el temps de relaxació i lleure… ens trobem davant d’una imminent tornada a la rutina, a la feina, cosa que, en molts de nosaltres, afecta d’una manera peculiar. Segur que hem sentit parlar de la depressió postvacacional o síndrome postvacacional. Doncs aquesta síndrome també pot afectar els més petits.

Els nostres fills i filles fa més de 60 dies que estan desconnectats de l’àmbit escolar, pràcticament no tenen rutina ni obligacions ni responsabilitats… però això ben aviat s’acaba! I és llavors quan poden manifestar diferents símptomes físics i emocionals a l’hora de tornar a aquesta rutina escolar, als horaris d’anar a dormir aviat, a aixecar-se més aviat encara, a fer deures, a estudiar… En fi! Tornar de nou a tot allò que forma part de la vida dels nens i nenes en edat escolar. No només ho patim nosaltres els adults, sinó que cada vegada són més els nens i nenes que presenten simptomatologia pròpia d’aquesta síndrome.

La síndrome postvacacional no és una patologia clínicament reconeguda com a tal, però últimament s’ha comprovat que un cert percentatge de la població la pateix. Per tant presenta una certa consideració en l’àmbit d’afectació física i emocional, cosa que fa que es tingui en compte cada vegada més. Aquesta síndrome és quelcom força normal i comprensible, tant en adults com en nens. Potser m’atreviria a dir que és més comprensible en nens, ja que ells, en termes generals, han estat més temps desconnectats d’aquesta rutina i, per tant, es comprèn que hi pugui haver certa dificultat a l’hora d’adaptar-se de nou.

Definiríem aquesta síndrome postvacacional com el conjunt de símptomes físics i emocionals que afecten una persona quan ha de tornar a la seva rutina després d’un període de vacances.

Els símptomes més comuns que poden patir els nens i nenes a l’hora de tornar a l’escola poden ser:

• Mal de cap o mal de panxa
• Cansament extrem
• Dificultat per dormir
• Apatia
• Pèrdua de gana
• Ansietat
• Tristor
• Irritabilitat, plors (en nens més petits)
• Manca de concentració en les tasques acadèmiques.

Generalment, aquests símptomes no han de durar més d’una setmana. A mesura que els nens i nenes es vagin adaptant a la nova rutina, aquests símptomes desapareixeran per si sols. La síndrome post vacacional no és una malaltia sinó una etapa de readaptació al medi, amb certs símptomes, sí, però no greus. Evidentment, si aquests perduren més enllà de tres o quatre setmanes, es recomana cercar ajuda professional, doncs podria ser que darrere d’aquesta síndrome s’amaguin altres problemes que dificulten la tornada a l’escola i a la rutina diària, com podria ser un cas de bullying.

Per prevenir una mica aquesta simptomatologia i afavorir la transició de nou a la rutina, podem seguir alguns consells per ajudar als més petits, i també a nosaltres mateixos.

• Es recomana no “apurar” les vacances, deixar un temps prudencial entre aquestes i el començament de l’escola, perquè els petits vagin prenent consciència d’aquesta tornada. Preparar amb els nens i nenes tot el necessari per a la tornada a l’escola pot ser molt divertit! Hem d’intentar no deixar-ho tot per a l’últim dia.
• És important prendre una actitud positiva davant del nen o nena, fer-li veure que la tornada a l’escola no té per què ser traumàtica ni avorrida, sinó un moment interessant i ple d’emocions positives. Que vegin que es tornaran a trobar amb companys que segur no han vist durant tot l’estiu. I també que poden explicar a classe tot allò que han fet durant les vacances. Això pot ser un incentiu per als petits.
• Marcar una nova rutina horària també és important, i sobretot és important fer-ho uns dies abans del començament de l’escola. Els nens i nenes han estat molts dies sense aixecar-se aviat, sense rutina d’àpats, sense responsabilitats. A poc a poc hem d’anar introduint petites modificacions en els seus horaris. Seria interessant que el nen o nena comencés a aixecar-se una mica més aviat i anés a dormir també una mica més aviat.

L’adaptació de nou a la rutina escolar no té per què ser un procés difícil ni traumàtic. La predisposició que tinguem nosaltres, com a pares, en aquesta adaptació, també és un factor rellevant. És a dir, si nosaltres com a pares ens mostrem apàtics, tristos o negatius, llavors els nostres fills i filles ens imitaran, perquè pensaran que tornar a la feina o a l’escola és quelcom “dolent”. Per tant, hem de ser positius, acompanyar els nostres fills i filles en aquest procés d’adaptació i confiar que, en uns dies, tot tornarà a reubicar-se.