TEA I EMOCIONS

Qué és el trastorn de l’espectre autista (TEA)?

El trastorn de l’espectre autista (TEA) és un trastorn del desenvolupament infantil, de caire neurobiològic. Els primers símptomes es solen manifestar durant els primers anys de vida del nen o nena, allargant-se fins l’edat adulta.

El nen o nena amb TEA presenta dificultats i alteracions a l’hora de relacionar-se i interactuar amb els altres. És la simptomatologia més característica, junt amb comportaments i/o moviments repetitius i una marcada obsessió per determinades coses, pot ser un objecte, un tema en concret, un ritual, etc.

Es desconeixen amb exactitud les causes del TEA. És un trastorn força comú; segons estudis realitzats a Europa, 1 de cada 100 naixements presenta TEA.

Com hem d’actuar

El TEA no és una malaltia, per tant, no té cura. Donat això, la intervenció es centra, sobretot, en millorar la qualitat de vida de les persones amb aquest trastorn, i dels seus familiars.

Als nens i nenes amb TEA els costa relacionar-se amb els altres, i poden presentar dèficits en comunicació verbal i no verbal. Per aquests motius, la gestió de les emocions es fa molt difícil.

Els nens i nenes amb TEA també s’enfaden, també tenen por i poden estar contents o tristos, és a dir, senten emocions com tothom, però les senten i perceben de manera diferent.  No processen correctament la informació que reben, poden tenir dificultats per  identificar les pròpies emocions i les alienes.

La majoria de nens i nenes amb TEA no tenen capacitat suficient per establir connexions emocionals amb altres persones, els costa imaginar-se què és allò que passa per la ment dels altres, els costa pensar de manera simbòlica. El seu món interior i la seva manera de raonar i interpretar el que succeeix és diferent. Però tot això no implica que no sentin alegria, tristesa o por. Ho senten, ho perceben. És important tenir en compte aquest aspecte dels nens i nenes amb TEA, perquè pot crear malestar i/o confusió als pares o familiars, pensant erròniament que no mostren empatia i/o emocions perquè no volen. I la realitat és que ho fan a la seva manera.

Com a pares, familiars i/o educadors de nens amb TEA ens podem sentir malament, o fins i tot impotents, quan nosaltres manifestem les nostres emocions però ells presenten dificultats a l’hora d’ establir una associació. Ens enfadem, estem tristos, plorem i tenim por. Manifestem emocions, però, com les reben i perceben ells? Potser pensen que estem enfadats amb ells, quan l’enuig és exterior, i això dificulta encara més la relació i interacció social amb els demés. Acceptar que els nens i nenes amb TEA presenten certes dificultats en identificar les emocions,  tant pròpies com alienes, és el primer pas per ajudar aquests nens a millorar la gestió de la seva ràbia, de la seva tristesa o de les seves pors.

Com podem ajudar

Els nens amb TEA solen ser força visuals, és a dir, treballen molt bé en tasques en què s’ha d’aprendre una cosa a través de la vista. A través d’imatges visuals, els nens i nenes amb TEA poden accedir millor a la informació que els envolta.

Podem ajudar en la gestió emocional mitjançant imatges d’expressions facials, establint associacions. Les emocions es manifesten fonamentalment a través de microgestos facials. Un bon exercici de gestió emocional pot ser la identificació de l’alegria, la tristesa, la por, la ira i la sorpresa utilitzant pictogrames, posant èmfasi en la posició dels ulls, de les celles i dels llavis. Utilitzar un mirall també pot ser de gran utilitat, doncs en aquest cas, les expressions facials son reals i autèntiques. Hem d’explicar pas a pas cada emoció i associar-la a una imatge facial determinada. Podem posar exemples de situacions, fàcils i quotidianes, en què es manifestin les principals emocions, explicar un conte infantil en el que, per exemple, el personatge es posi trist i plori, o li facin un regal i senti molta alegria.

Recentment s’ha inaugurat a Lloret de Mar l’Associació Pas a Pas, una associació formada per famílies de nens amb TEA, amb l’objectiu de donar visibilitat al trastorn i recolzament als nens i familiars. www.pasapasautisme.org