La importància de treballar la tolerància a la frustració en els nostres fills
És habitual en nens de 2 a 4 anys que comencen a interactuar amb altres infants, que mosseguin o peguin, perquè de forma lògica apareixen els primers conflictes.
Situacions en què els dos nens volen la mateixa joguina o quan un nen destrossa el que està fent l’altre, o quan se li nega comprar el que desitja, són situacions en les quals els nens es poden sentir frustrats i respondre amb agressivitat. És per això que els pares no s’han d’alarmar davant d’aquestes situacions i han d’intentar fomentar la socialització del nen de la millor manera.
Tolerar la frustració significa ser capaç d’afrontar els problemes i limitacions que ens trobarem al llarg de la vida, tot i les molèsties que ens puguin ocasionar. I per això, aquesta actitud s’ha de treballar i desenvolupar amb els més petits des del primer moment. A vegades no és fàcil, la resposta més afectiva és reaccionar de forma tranquil·la davant de qualsevol provocació o situació més conflictiva amb altres nens o germans. Són situacions habituals en els nens i per això, s’han d’entendre, comprendre i ajudar-los que aprenguin a reaccionar de diferent manera.
Tot allò que fomenta la bona tolerància a la frustració es resumeix en quatre punts:
- Intervenir quan mossega o pega a un altre nen. No ens hem de mostrar indiferents. Cal que entengui que el que ha fet no està bé i que s’ha de disculpar pel seu comportament.
- Ajudar que el nen expressi amb paraules com se sent i quin ha estat el motiu de la seva reacció.
- Ensenyar-li que hi ha diferents maneres de reaccionar quan una cosa surt malament o no ens agrada.
- No ens hem d’enfadar ni cridar. Hem de predicar amb l’exemple. Si ens enfadem i cridem estarem mostrant la nostra frustració i el que entendrà és que l’única via és la violència.
La gran majoria dels nens majors de 4 anys, desenvolupen el llenguatge i tenen un major domini de les habilitats comunicatives per tal de poder expressar què els hi ha passat, i van deixant enrere les conductes agressives per conductes més comunicatives. En canvi, si els problemes d’agressivitat persisteixen i no hi ha manera que els nens deixin d’actuar d’aquesta forma i l’edat no és l’adequada per tenir aquestes reaccions, és el moment d’acudir a un professional.
Per Judith de Gea. Psicòloga Clínica Infantil i Juvenil. Col. 19097