6. La tribu dels Bumba-Bimba

El globus perdia alçada i volava a gran velocitat degut a una forta ventada que s’havia girat de cop i volta. Amb grans dificultats em vaig enfilar per la corda arribant finalment a la cistella.

Però ja era massa tard, havia perdut totalment el control del vehicle i sobrevolava el mar, apropant-m’hi cada cop més. Quan la cistella va tocar finalment l’aigua, les onades em van portar fins a una illa que semblava totalment deshabitada. La sorra de la platja estava plena de petxines que vaig decidir agafar per si em podien fer servei. Llavors va ser quan em vaig topar amb el “Bimbu”. Era un nen com tot vosaltres però tenia la pell d’un color vermellós, una llarga cabellera groga i anava vestit només amb una faldilleta de fulles taronges.

– Bumba!- em va dir.

– Hola, sóc la Kidi… que m’entens?-

– Bumba, bumba…- seguí dient. I va fugir corrent a amagar-se entre les palmeres. Tot seguit va aparèixer tota la tribu. Em vaig tornar a presentar i finalment en “Bumbo”, un altre noiet una mica més gran, em va dir:

– Bumba, benvinguda a l’illa dels “Bumba-Bimba”! En què et podem ajudar?-

– Em dic Kidi i viatjo per aprendre jocs nous… Que potser me’n podeu ensenyar algun?-

Tota la tribu es va ajuntar fent una gran rotllana, discutint, pel que vaig comprendre més tard, quin joc de tots els que sabien em podien ensenyar.

-Bumba bé! Però abans, ens has de tornar totes les petxines que has agafat sense permís.-

En aquells moments em volia fondre. Amb el cap baix i la cara més vermella que tota la tribu junta, els hi vaig tornar fins a l’última. Tot seguit van traçar una ratlla a uns dos metres de distància d’on érem i cada Bumba-Bimba va agafar una petxina i la va llançar prop de la línia. Es tractava d’apropar-se el màxim a la ratlla, sense tocar-la ni sobrepassar-la.

-Bumba, Bumba, en diem el joc de “la ratlleta”…!-cridà en Bimbu. -A mi m’agrada molt jugar-hi!-

Vam passar tota la tarda jugant fins que va caure la nit. Després van encendre una gran foguera i voltejant-la, dansaven i cantaven mentre els músics de la tribu tocaven una espècie de timbals que anomenaven “Bumbús”. Finalment, ens vam estirar damunt la sorra de la platja i amb el so de les onades ens vam adormir.

Quan ens vam despertar al matí…

-Bon dia, us estic molt agraïda per tot, però ara he de marxar. Sabeu algun lloc on pugui aprendre més jocs?- vaig preguntar.

-Bumba, Bumba, al mar!- van contestar a la vegada. Llavors em van regalar un saquet ple de petxines i dos rems. Em van fer entrar a la cistella del globus i em van llençar al mar. Des de la platja em feien senyals que remés i em saludaven acomiadant-se.

AL MAR! Allà era on viuria la meva pròxima aventura.