10. Un món molt dolç
Feia temps que donava voltes buscant el món on m’esperaven feia dies, però per més que busqués, ni rastre. Estava a punt de girar cua i agafar una altra direcció i llavors el vaig veure. Vaig aterrar lentament sense fer soroll. Els arbres de la zona eren molt especials: de les branques hi penjaven llaminadures i els troncs estaven coberts de xocolata. No es veia ningú pels voltants. “Potser s’han cansat d’esperar-me i han marxat enfadats”, vaig pensar, tot seient sobre una de les mil pedres que hi havia.
-Ai!-
-Què ha estat això?- vaig preguntar.
-Estic aquí sota. Pots aixecar-te si us plau?-
Quan ho vaig fer, vaig veure com de la pedra en sortien quatre potes i un “caparronet” molt graciós.
-Sóc la tortuga “Dolça” i, totes aquestes, les meves germanes ensucrades. Ets la Kidi?-
-Sí!-
No m’ho podia creure, a poc a poc, van anar apareixent totes les tortugues, de fet havien estat allà tota l’estona. Feia tants dies que m’esperaven que s’havien quedat adormides.
-Benvinguda!- van cridar alhora. -Tot està a punt, sabíem que vindries i ho hem preparat tot.-
Les seves closques eren de sucre. Me’n van oferir un trosset i em van portar fins a una taula on hi havia: uns guants, una bufanda, un barret, un dau i una rajola de xocolata al costat d’un ganivet i una forquilla. Una a una, van començar a tirar el dau…
-Tres… cinc… dos… sis. M’ha sortit!- digué la “Dolça” posant-se la roba de la taula tot intentant tallar la xocolata per menjar-se-la.
Mentrestant les altres seguien tirant el dau.
-Té, tira’l tu!- em digué la “Sucrefí”.
Vaig tenir la sort que em sortís un sis i de seguida em van donar els guants i la resta d’estris perquè intentés menjar-me la xocolata. Vam seguir jugant fins que de mica en mica es va acabar.
-Què t’ha semblat el joc, Kidi?-
-Molt bo, jajaja… molt bé, volia dir.-
I així va ser com després de dies de voltar i voltar, vaig trobar aquest món tan dolç del qual vaig marxar amb una mica de mal de panxa, però, sense cap dubte, contenta d’haver après un joc nou.
Fins aviat!
Per Lourdes Coll. | Il·lustració Marina Aceituno.