9. Una aventura musical
L’aventura que aquest mes us explico, la vaig viure per equivocació, però us asseguro que tot i els meus errors de càlcul, vaig aterrar en un món màgic on m’ho vaig passar d’allò més bé. Havia anat a parar al món de les bruixes!
Però no us espanteu, eren bruixes bones. La primera que vaig conèixer es deia Florinda, molt amant de la natura, per això, les seves pocions sempre feien olor de roses. La seva millor amiga era l’Estela, acompanyada sempre del seu mussol, donava brillantor a tots els encanteris. Per últim, hi havia la Marina que repartia tota la frescor de l’aigua allà per on passava.
El dia que vaig arribar, les vaig trobar a totes cantant i dansant al voltant d’una gran caldera de la qual en sortia una olor molt agradable.
-Hola, sóc la Kidi. És algun joc això que esteu fent?- vaig preguntar.
-Hola, benvinguda. Estem cantant la cançó de la tardor per avisar tots els éssers que han de preparar-se pel fred de l’hivern. Vols cantar amb nosaltres?- van dir alhora.
De seguida m’hi vaig afegir. Com sabeu, el que més m’agrada és jugar, cantar i ballar. Va ser força divertit i també molt màgic. Milers d’animalons anaven passant per allà, tot acomiadant-se i desitjant-nos una bona tardor.
Quan vam acabar em van dir:
-Ara, si vols, podem jugar a “No puc parar”…-
-No sé quin és aquest joc. Me’l podeu explicar?- vaig preguntar.
-Només has de fer el que fem nosaltres, i escolta bé la cançó…- va dir la Florinda.
Al ritme d’una flauta, que es va posar a tocar el mussol, van començar a cantar:
“Primer el peu dret mouràs, l’esquerre faràs girar.
La mà dreta s’afegeix, i ningú ho pot aturar.”
Era un joc molt divertit, es tractava de moure totes les parts del cos, afegint-ne una cada cop, amb el ritme de la música. Al final es movien mans, peus, cames, braços, cap… tot cantant:
“No puc parar tot el cos, de debò que no puc parar…
Gira, salta i mou el nas, balla, balla sense parar.”
En acabar, els vaig explicar que m’esperaven lluny d’allà per ensenyar-me un joc nou. Havia anat a parar al seu món, per un error, però m’alegrava molt d’haver-les conegut.
La Florinda, l’Estela i la Marina em van acomiadar cantant.
Havia sigut una gran aventura musical!
Per Lourdes Coll. | Il·lustració Cristina de Arcos.