VINCLE AFECTIU I AIGUA

L’aigua és sinònim de protecció, comoditat i relaxació pels nadons. Especialistes recomanen que després del naixement el nadó torni a entrar en contacte amb el medi aquàtic a través de la piscina per continuar enfortint les habilitats que va adquirir de manera natural, durant la gestació i per potenciar les capacitats sensorials, emocionals i motrius. Entrar a l’aigua des d’edats primerenques es tradueix en un acte terapèutic i sedant.

La paraula, la mirada i el tacte

La paraula, la mirada i el tacte per part de l’acompanyant del nadó (pares/mares o familiars propers que tinguin un vincle afectiu amb l’infant) són eines essencials per potenciar el vincle afectiu a l’aigua.

Establir un diàleg continuat entre l’acompanyant i l’infant, es tradueix en donar-li presència, seguretat i la confiança que necessita per gaudir a l’aigua. L’infant necessita sentir-se estimat, recolzat i premiat per l’esforç que realitza, per tant l’adult ha d’explicar-li a través de la paraula, què és el que es farà en tot moment. Així, aconseguirem que l’aprenentatge sigui una experiència gratificant i plaent on la relació interpersonal esdevindrà més afectiva portant el bany amb el nadó a un pla de llibertat, creativitat i autonomia.

La paraula ha d’anar acompanyada d’expressions d’afecte, principalment de la cara i els braços. Amb els infants de pocs mesos l’expressió i el to de veu han de ser molt tranquils, íntims. Amb els més grans el to i l’expressió es tornen més exagerats, i alhora divertits, ja que l’infant capta l’alegria i felicitat entenent que l’aigua li aporta gaudi.

Errors que cal evitar a l’aigua

Evitar moviments bruscos que provoquin por i inseguretat a l’infant.
Evitar que els dits subjectin massa no deixant que el nadó es relaxi a l’aigua.
Evitar l’abús del “nadó prodigi”, on es pot arribar a tenir alguna experiència negativa per negligència.
Evitar l’acompanyament agafant per l’aixella, el nadó ha de sentir-se lliure a l’aigua per poder gaudir d’un bany plaent.
Hem de sortir de l’aigua abans que l’infant es cansi, és important ser previnguts per no lamentar futures respostes negatives.

Hora d’escollir la relació amb l’aigua

Abans de portar el nadó a la piscina, els pares han de decidir quin tipus de relació volen que el seu fill tingui amb l’aigua.
Supervivència a l’aigua. Parlem d’aquells pares que desitgen que el seu fills aprenguin a conèixer l’aigua com un element que comporta perill i només volen que despertin els seus  recursos de supervivència, per tant l’activitat es basarà en un entrenament per la supervivència.

Per altra banda, podem escollir una relació amb l’aigua per potenciar el vincle afectiu on hi participi la família més propera i, mitjançant el joc, on el contacte amb l’aigua esdevingui un moment per crear llaços de confiança i seguretat. En aquesta relació predomina l’adaptació respectuosa amb l’evolució i el ritme que cada infant necessita per gaudir plenament dels beneficis relaxants i terapèutics de l’aigua mentre que, alhora, descobrim que a l’aigua també existeixen límits i aprendrem a ser-ne conscients.

La decisió que prenguin els pares sobre com volen que els seus fills visquin el vincle amb l’aigua, donarà lloc a la posterior resposta de l’infant.