Zari, la lloba salvatge

A dalt de tot d’una muntanya hi vivia una família de llops grossos i salvatges. Tenien les dents punxegudes i les urpes llargues i esmolades. Eren tan ferotges que quan es feia fosc tothom s’allunyava del bosc i s’amagava a casa seva.

Una nit de lluna plena, la Zari, l’única lloba blanca de tota la rajada, va sortir a caçar i, a l’altra banda d’un riu, hi va trobar un nen i una nena molt estranys. Anaven vestits amb teles de colors i feien uns moviments molt curiosos. La Zari, que tenia molta gana i encara no havia sopat, hagués pogut travessar el riu d’un salt i se’ls hagués pogut menjar en un moment, però estava tan impressionada per com anaven vestits i com es movien que es va quedar mirant-los amagada darrere d’uns arbustos. El nen i la nena eren ballarins que anaven de poble en poble amb els seus pares, i s’havien aturat uns dies en aquell bosc sense saber que hi havia llops salvatges.

A partir d’aquella nit, la Zari, cada vespre, corria cap al riu per veure com ballaven i feien giravoltar els seus vestits de colors. La lloba estava tan fascinada que també en volia aprendre, i, amagada entre els arbustos, i sense que la veiessin, va començar a practicar.

A la Zari li agradava tant que, fins i tot, es refregava sobre fruits del bosc per pintar-se: maduixes silvestres pel color vermell, nabius pel color violeta i móres pel color negre. El seu pelatge blanc quedava tenyit com si ella també portés teles virolades. Se sentia tan feliç ballant que ja no volia caçar ni fer mal a ningú, només volia saltar i donar voltes. Havia trobat allò que més li agradava fer.Una nit, quan la Zari va arribar al riu, va veure que els ballarins ja recollien les seves coses i es preparaven per marxar. La Zari es va posar molt trista, ella no volia deixar de ballar, desitjava marxar amb ells, però era una lloba i el seu lloc era el bosc. Va sortir d’entre els arbustos, i es va deixar veure. Es va posar dreta, sobre les dues potes del darrere, i va començar a ballar com havia après. Quan els ballarins van veure aquella lloba blanca, pintada de colors i ballant igual que ells, es van quedar meravellats i van començar a picar de mans. Però llavors, va aparèixer en Volf, el germà gran de la Zari, que era un llop gros, negre i molt ferotge. En veure els ballarins va córrer cap al riu per saltar a l’altra banda i menjar-se’ls.

La Zari, que volia protegir els ballarins, es va enfrontar al seu germà i no li va deixar saltar el riu. Els dos llops es van barallar, es van mossegar, esgarrapar i colpejar, i en Volf que era molt fort, va fer caure la Zari al riu. L’aigua estava molt freda i el corrent era fort. La Zari estava tan esgotada i ferida que no podia nedar, s’enfonsava i el riu se l’emportava. En Volf estava desesperat, no sabia com podia salvarla.

Els ballarins, que s’ho miraven mig amagats, van agafar unes cordes i unes branques per ajudar la Zari. La van lligar i entre tots la van estirar fins a la riba. En Volf, que no volia perdre la seva germana, s’ho mirava trist i enfurismat des de l’altra banda del riu i va deixar que els ballarins la salvessin. Però quan van aconseguir treure la Zari de l’aigua, ella havia canviat. Ja no tenia pèl, ni tampoc cua, ni urpes ni ullals. En comptes d’una lloba blanca i grossa, va sortir una nena de pell suau i ulls verds i brillants. En Volf no s’ho podia creure. Els ballarins van cobrir la Zari amb aquelles teles de colors per assecar-la i protegir-la del fred, i la Zari, encara cansada, va somriure feliç.

En Volf podia haver saltat a l’altra banda del riu, però va entendre que allò era el que desitjava la seva germana i, enfadat, la va deixar marxar i va tornar cap a dins del bosc. La Zari va acompanyar als ballarins a voltar món. Va fer realitat el seu somni i es va convertir en una gran ballarina. I cada nit de lluna plena udola a les estrelles donant gràcies al seu germà per haver-la deixat marxar.