41. L’aprenent de bruixot

La Kira escrivia alguna de les seves històries mentre jo teixia una bufanda quan vam sentir un soroll estrepitós que venia d’una casa que teníem just a sota. Vam aterrar de seguida i en un tres i no res trucàvem a la seva porta.
Ens va obrir un jove amb la cara i el vestit bruts de fum i una mica despentinat.
-Hola som la Kidi i la Kira, passàvem per aquí i hem sentit un soroll molt fort que venia de casa teva. Semblava una explosió. Que estàs bé?-
-Si, si no ha estat res… passeu, passeu, sigueu benvingudes.-
-Com et dius?- preguntà la Kira.

-Em dic Eric. Estic preparant-me pels exàmens de l’acadèmia de bruixeria i hi ha un conjur que em costa una mica. Sento haver-vos espantat, d’on veniu?-
-Fa molt temps que anem amunt i avall buscant històries fantàstiques per escriure un llibre i jocs nous i divertits.-
-Que bé! Potser ens podrem ajudar mútuament! Sé un joc molt divertit però necessitem ser més. Si una de vosaltres o les dues m’ho permeteu prepararé un conjur on sortiran diferents dobles de cada una i aleshores com que serem més us puc explicar com és el joc i jugar una estona. Què us sembla?-
-Vols dir que faràs aparèixer més “Kidis” i més “Kiras” per poder jugar?-
-Si- contestà l’Eric.
-Però això no és perillós?- vaig preguntar.
-No patiu, aquest conjur el domino força…-

La Kira i jo, no les teníem totes, però finalment vam accedir. El jove aprenent es va posar a preparar l’encanteri anant amunt i avall de la sala. Afegia diferents productes i aliments a una gran olla amb aigua que no parava de bullir. Quan va haver acabat, va agafar un cullerot i ens en va servir un plat a cada una.
-Preneu-vos-ho tot eh, que si no, no funciona.- Finalitzà l’Eric, orgullós d’haver fet una bona feina.
Li vam fer cas i en pocs segons, van aparèixer tres “Kidis” i tres “Kiras” més. Eren exactament iguals que nosaltres amb una petita diferència: el color dels seus ulls era el violeta.
-Bé doncs, ja podem començar a jugar, no trobeu? El joc es diu “El sabatot”. Ens posarem en una rotllana cantant una cançó mentre un va voltant amb una sabata i la posa darrere d’un de nosaltres. I quan diem, qui s’ha pixat al llit? El que té la sabata al darrere s’aixeca i persegueix al qui li ha posat. Si no l’atrapa, ell dóna la volta a la rotllana.-

El joc era molt divertit i vam passar una bona estona.
-Eric, ens ho hem passat molt bé però ara hauríem d’anar marxant que es fa fosc i no m’agrada gaires viatjar de nit.- li vaig dir jo i les meves tres dobles.
De sobte es va posar molt nerviós, anant amunt i avall, mirant llibres i remenant papers.
-Què et passa?- preguntà la Kira i les seves dobles.
-Que no recordo on he posat el paper on hi havia anotat com desfer l’encanteri i si no el desfaig, les vostres dobles us acompanyaran per sempre més.-

El vam ajudar a buscar-lo per tot arreu i finalment el vam trobar a sota del peu d’una de les dobles de la Kira, que l’intentava amagar per no desaparèixer. Ens va costar una mica treure-li però finalment ho van aconseguir. El jove aprenent de bruixot va preparà la poció màgica i tot va tornar a la normalitat.
-Moltes gràcies Eric que tinguis molta sort amb els exàmens. Ja veuràs com seràs un bon bruixot.- Vam dir acomiadant-nos.

I així va ser com vam conèixer un aprenent de bruixot que semblava una mica desendreçat però amb un gran cor, que ens va ensenyar un joc molt divertit i ens va donar una nova aventura per a explicar.