48. La sirena que no volia veure la realitat

Sobrevolàvem el mar blau quan ens va cridar l’atenció una cosa molt curiosa: una preciosa sirena mirant una roca punxeguda que sobresortia entre les ones.
Vam fer baixar el globus i ens hi vam acostar.

– Hola sirena bonica, sóc la Kira i aquesta és la meva amiga Kidi.
– Hola – contestà sense girar-se – jo sóc la sirena Estel Daurat.-
– Què hi fas mirant aquesta roca? – preguntà la Kira.
– Roca? Quina Roca? –
– Aquesta que estàs mirant… – vaig dir.
– Jo no estic mirant cap roca, estic conversant amb el meu promès… –
– Perdona que insistim – vam dir – però estàs parlant amb una roca. –

La sirena es va quedar un moment en silenci, com si estigués pensant, i digué:
– Això explicaria el perquè fa estona que li parlo i no diu ni una paraula… Però com em puc fiar de dues pilotes que parlen, eh? –
– Dues pilotes, dius? Però tu ens has mirat bé? Som dos gats que viatgem per aprendre jocs nous i històries per escriure un conte. –

L’Estel es va tornar a quedar pensativa fins que al cap d’un instant ens va confessar què li passava.
– Ho sento noies, però fa una temporada que no hi veig bé i confonc objectes i coses. Així, dieu que fa estona que parlo amb una roca? –
– Sí, no ho veus? Potser la Kidi i jo et podem ajudar. –
– Ah sí? Com? –

Vaig buscar dins la maleta el llibre màgic i hi vaig escriure la paraula “ulleres”. En un instant, unes boniques ulleres van aparèixer a la cara de la sirena.
– Oh! Que bé! Ara sí que ho veig tot clar! Què m’heu fet? –
– T’hem posat ulleres per veure-hi. Té, mira’t en aquest mirall –
– Moltes gràcies, noies. Com us ho puc pagar? Però, … Com? Aquesta sóc jo? – digué mirant-se al mirall.
– Sí, ets molt bonica… –
– I ara, no les vull pas, aquestes ulle… com es diguin que em fan tan lletja -. I, d’una revolada, se les va treure llençant-les tan lluny com va poder.
– Fora d’aquí, fora o us canto una cançó… – digué cridant.

Sense pensar-ho vam enlairar el nostre globus i cel amunt vam anar perdent de vista aquella sirena que no volia veure la realitat.