EL MEU FILL/A M’ODIA

No és agradable sentir un “t’odio” de boca dels nostres fills i filles, però malauradament és una situació que es repeteix en nombroses famílies.

Generalment quan un fill o filla diu que ens odia, realment no ho sent així. Pot arribar a semblar un sentiment vertader, però és momentani. Per alguna raó, el nen o nena se sent frustrat, enfadat, amb sentiment de ràbia… i en aquell moment sí que sent que ens odia i així ho manifesta. És un moment molt tens, molt dolorós per a nosaltres com a pares, però hem de tenir en compte que és circumstancial, i no ens ho hem de prendre de manera personal.

Qualsevol nen o nena pot en un moment determinat dir als seus pares que els odia o que no els estima. Aquestes expressions són manifestacions emocionals totalment intrínseques a l’ésser humà. I es poden donar tant en nens i nenes petits, com en adolescents.

Evidentment, quan un fill o filla ens diu això, és perquè hi ha alguna situació que li provoca aquest sentiment, una situació que no l’hi agrada, i les seves paraules reflecteixen aquest malestar. Solen ser situacions on l’autoritat dels pares es manifesta i ells la rebutgen, quan no fan cas i els castiguem o els privem d’alguna cosa. Potser estan enfadats amb algun company o han tingut un mal dia a l’escola. Fan rebequeries perquè s’enfaden i es frustren, i si no saben gestionar bé aquesta ira, es manifesta verbalment. Els pares som els agents socialitzadors i educadors més propers, per tant som amb qui primer es desfogaran.

No és tasca fàcil com a pares encaixar aquestes paraules. Després de tot el sacrifici que fem en la seva educació i criança, ens fa por pensar que els nostres fills no ens estimen. Podem fins i tot sentir tristesa o ira per allò que ens han dit, i això es tradueix en més llenya al foc, dificultant la seva solució. Però hem de ser conscients que aquestes paraules d’odi són fruit de la seva ira i frustració.

Què podem fer per ajudar els nostres fills?

– Per entendre millor aquesta situació en primer lloc hem de ser empàtics, posar-nos a la seva pell. Així podrem veure la situació des d’una altra perspectiva i comprendre millor els seus sentiments i emocions.

– Molt important no respondre amb les mateixes paraules, és a dir, si el nostre fill o filla ens diu “t’odio”, no hem de respondre “jo a tu també t’odio”. En primer lloc perquè no és cert. I en segon lloc perquè estem alimentant aquestes paraules tan lletges, en comptes de buscar una solució. Nosaltres com a pares tenim major capacitat de gestió emocional, i això és el que hem de transmetre als nostres fills.

– Iniciar un diàleg pot ser una bona idea per a esbrinar les causes de per què ens odien. Probablement ni tan sols ells ho sàpiguen, especialment si són molt petits. Potser estan enfadats amb un amic de l’escola i ho paguen amb nosaltres, una conducta força típica tant en infància com en adolescència. Els més petits presenten més dificultats per a expressar verbalment el que senten. Els podem estendre una mà, ajudar-los en aquesta expressió verbal. Si parlem amb ells obtindrem molta informació rellevant per a poder gestionar aquesta situació.

– La gestió emocional és clau en aquest conflicte. Si expressen odi d’aquesta manera és perquè no saben expressar-ho d’una altra. Aleshores la nostra tasca com a pares serà explicar als nens i nenes que poden sentir aquesta rabia, o tristesa, però que és important saber gestionar-la de manera adaptativa, per no ferir els altres i no ferir-se a un mateix.