La dentició temporal

Per Laura Marcé Saura.
Responsable departament ATM i Dolor Orofacial, Posturologia, Osteopatia Odontològica.

La dentició temporal consta de 20 dents en total: 2 incisius centrals, 2 incisius laterals, 2 canins i 4 molars, per dos maxil·lars (maxil·lar superior i maxil·lar inferior o mandíbula).

L’erupció temporal es completa aproximadament als 30 mesos de vida del nadó i la mitjana d’erupció és, per mesos.

És important mantenir la dentició temporal a la boca fins al recanvi?
La dentició mixta o de transició comença als 6 anys, amb l’erupció del primer molar definitiu i es completa aproximadament als 12 anys.

En aquest temps és molt necessari que les dents temporals es mantinguin a la boca fins al seu recanvi, d’aquesta manera es conserva i es manté l’espai necessari perquè les dents definitives erupcionin correctament.

Quan una dent temporal (de llet) està amb càries i cal extreure-la, el més convenient és col·locar-hi un mantenidor d’espai, que fa exactament això, mantenir un espai que probablement, en perdre una dent deciduo, es perdi i això faci que la dent permanent es quedi sense espai i no erupcioni correctament.

Per evitar aquest procés, els professionals de la salut dental sovint informem de la necessitat de reparar les peces dentals de llet, evitant en la majoria dels casos perdre-les abans d’hora.
Insistim també en que el millor tractament és la prevenció, ensenyant als més petits a raspallar-se correctament, utilitzant la tècnica que més s’ajusti a l’edat de cadascú.

Cal mantenir la dentició temporal en perfecte estat per a un correcte recanvi i erupció de la dentició permanent.