L’AUTOCONCEPTE: AIXÍ SÓC JO!

Vet aquí que un dia, volent treballar l’autoconcepte en una sessió de teràpia amb infants, els vaig preguntar què era tot allò que feien bé, què era tot allò que tenien de bo i allò que no feien tan bé… Volia que m’expliquessin com era cadascú.

En general l’exercici va anar bé, però hi va haver una resposta que em va sorprendre moltíssim. Un dels nens no podia definir com era ell, el seu autoconcepte estava distorsionat. Sabia que tenia coses bones, que sabia fer moltes coses, però… només recordava allò que escoltava a l’escola o a casa, que no feia bé: “has fet malament els deures”, “llegeixes molt lent”, “mira com tens la teva habitació, ets molt desordenat!”

I és que l’autoconcepte es troba influenciat per les interaccions socials amb els qui ens envolta. Per això és important potenciar tot allò que els nens i nenes tinguin de bo, no només allò que no fan tan bé.

És evident que els petits també tenen defectes i virtuts, com tot ésser humà, però de vegades, com a pares, mares, educadors o educadores, ens centrem només en allò que els nens i nenes no fan bé, deixant de banda les seves virtuts. Són canalla, es mouen, criden, no paren quiets, es barallen, no fan els deures…, però són vulnerables i es troben en constant aprenentatge. Els hem d’ajudar en el seu procés maduratiu, valorant tot el que fan.

Autoconcepte i autoestima

L’autoconcepte i l’autoestima són conceptes similars, van de la mà, però amb petites diferències.

L’autoconcepte és la imatge que tenim de nosaltres mateixos, quelcom més objectiu: “jo sóc així”. I si a aquesta autoimatge li donem valor, la jutgem, llavors creem l’autoestima, quelcom més subjectiu: “jo m’estimo com sóc”.

L’autoconcepte neix durant la infància i es va desenvolupant al llarg de la nostra vida. No és estàtic, sinó que fluctua i ve determinat per les relacions i interaccions socials.

Els nens i nenes aniran a poc a poc sent més conscients de les seves capacitats i limitacions, de com són ells, de les coses que fan bé i de les que no fan tan bé. I la nostra interacció amb ells, afectarà d’una manera positiva o negativa la construcció d’aquest autoconcepte.

Treballem l’autoconcepte

Podem ajudar els nens i nenes en la construcció del seu autoconcepte, fomentant també la millora de la seva autoestima, amb un senzill exercici.

Simplement agafem un full, anotem el nom del nen o nena i afegim una fotografia o els demanem que es dibuixin a si mateixos. Anem anotant com és el nen/a, què li agrada? Què és allò que fa bé? I allò que no fa tant bé?

Amb els infants més petits, de 3 a 4 anys, podem utilitzar frases més generals, que representin el seu “jo” i que els ajudin a entendre com són. Frases com per exemple: em vesteixo sol/a, menjo sol/a, em porto bé, sóc rialler/a, faig pipi al vàter, m’agrada la xocolata, no m’agrada la llet,…

Amb nens i nenes més grans, podem fer servir frases més específiques com: ajudo amb les tasques de casa,  ajudo els meus companys de classe, sóc tímid/a, jugo bé a esports d’equip, parlo massa a classe, faig bona lletra, sóc ordenat/da amb les meves coses, sóc gandul/a fent els deures.

L’autoconcepte es pot treballar en qualsevol etapa de la vida, però és durant la infància quan es comença a desenvolupar, en edats primerenques. 

Nens i nenes petits, de 3 o 4 anys, presenten un autoconcepte molt positiu, poc real. A partir dels 9 o 10 anys, ja són capaços de generar un autoconcepte més objectiu, més realista, incloent-hi tant la part positiva com negativa del propi “jo”.

És important que els nens i nenes puguin saber qui són, quines són les seves capacitats i limitacions i com poden millorar.

Construir un autoconcepte positiu des de la infància ajuda a un correcte desenvolupament psicosocial i a la formació de la futura personalitat del nen o nena.