Nens que mengen de tot?

“No m’agrada la verdura”, “no vull menjar fruita”, “no m’agrada el peix”… totes aquestes frases són habituals i empipadores. Tots els pares voldríem fills que mengin de tot, i a vegades cansats de provar diferents estratègies, ens conformem amb la idea que el nostre petit és “mal menjador”. A molts ens pot semblar lògic que no podem aconseguir el mateix entusiasme per un tros de peix que per una hamburguesa. Però en realitat això no té per què ser així i té una solució: l’educació alimentària.

L’alimentació és bàsica pel creixement i per a la salut, i ens sembla que les coses han de fluir més o menys de forma natural, que els nens aniran provant i seleccionant el que els hi agrada i que si tenim sort, els nostres fills seran “bons menjadors”. Però la realitat està lluny d’això, ja que en el menjar no naixem ensenyats… De la llet materna als coberts hi ha un gran salt. Quan som petits tenim molta afinitat pel dolç, ja que és el gust que primer tastem amb la llet materna i que instintivament reconeixem com a segur i agradable. A partir d’aquí tot el que s’allunya d’aquest gust costarà més o menys d’introduir, i això és el procés normal d’educar el nostre paladar. Tots hem vist la carona d’un bebè quan prova per primera vegada la fruita, però això no vol dir que no li agradarà mai, i per això li donem cada dia fins que se la menja bé.

Hem de fer igual que quan ensenyem a anar en bicicleta o a llegir, insistim amb paciència fins que el nen ho aconsegueix. Què pensaria un nen si els seus pares intenten ensenyar-li a anar en bicicleta un dia, però com no ha anat bé ja no ho tornen a intentar? Perdrà interès, creurà que no és important, pensarà que ell no ho pot fer, tot negatiu. Doncs igual passa amb l’alimentació amb la diferència que aquesta és un valor per a tota la vida, per a la seva salut i per a la seva capacitat de gaudir de tot tipus d’aliments.
Hi ha accions molt contràries a l’educació eficaç i positiva, com preparar i oferir fins a cinc plats diferents en un mateix àpat, donar de menjar als nens a la banyera per veure si així funciona, o distreure’ls amb mil i una joguina amb l’objectiu de fer arribar la cullera a la boca en un moment de “despiste”. Ensenyar a menjar bé és un gran repte i també una gran aventura, i hem de procurar sempre entorns adequats, actituds positives i paciència.

També és molt important oferir la màxima varietat d’aliments a casa. No pot ser que els nens siguin precisament els que tenen una alimentació més monòtona, a base de pasta, carn, patates, i poc més. Han de tenir oportunitat de gaudir també amb verdures, amanides, llegums, peix, fruits secs, fruita fresca, etc. I com això és bo per a tota la família podem programar menús de dinars i sopars a casa que incloguin molts tipus d’aliments i receptes variades i atractives. És molt fàcil, per exemple, podem preparar la verdura un dia amb cigronets i ou dur, un altre amb pernil salat, un altre amb tonyina, etc.

Recordeu, la recepta per ensenyar a menjar bé té els següents ingredients: varietat d’aliments, plats atractius i molt d’amor. L’educació alimentària és un regal i una inversió en salut per als nostres fills.