Nens que mengen saludable: 5 idees clau
És normal que els pares moltes vegades no sapiguem exactament com fer-ho per tal que els nostres fills mengin sempre saludable. Tenim informació que ens arriba de moltes fonts i la publicitat dels aliments també juga un paper important, ja que atreu la nostra atenció i també la dels nostres fills amb productes que no sempre són del tot adequats. Avui us porto aquests cinc consells amb els quals aconseguireu que els vostres petits mengin més saludable i gaudeixin dels aliments.
- La compra la fem els pares, els nens hi participen. Hem de ser els adults els que decidim el que és bo pels nostres fills, ells menjaran el que hi ha a casa, i no trobaran a faltar res que no estiguem habituats a comprar. Ells han de participar, però no podem deixar que les seves peticions ens arrosseguin a comprar aliments que no són nutricionalment correctes. Els productes adreçats a nens acostumen a tenir molts més greixos, sucres i també additius alimentaris, així que dediqueu uns minutets a llegir i comparar les etiquetes. I sí, els hem de donar l’opció d’escollir dintre de les opcions que nosaltres ja hem “preseleccionat”. Això és fantàstic fer-ho a la peixateria i a la fruiteria, on podem fer que els nens es diverteixin i s’involucrin en escollir aliments com el peix, la verdura o la fruita, afavorint així la seva acceptació.
- Com més aviat millor, i cadascú al seu ritme. Les preferències alimentàries s’adquireixen molt aviat, així quan abans introduïm tot tipus d’aliments saludables, molt millor. I encara més, com més tard introduïm els sucres, les llaminadures, els aliments calòrics o els refrescs, menys afinitat per ells generarem. I a l’hora de la introducció d’aliments i de menjar deixem que cada nen vagi al seu ritme i a la seva manera. Encara que el nostre fill sigui lent, o li costi menjar algun aliment, hem de deixar que sigui autònom evitant donar-li de menjar per “guanyar temps”. El nen no ha de percebre que menjar és una imposició.
- Els dolços són el que són. Està bé que estiguin a la nostra dieta, formen part de moments de celebració o d’altres ocasions especials. I dins del context d’una alimentació saludable, prendre algun dolç de tant en tant no té gaire transcendència. Però procureu que el seu consum sigui així, ja que si els mengem cada dia, estem afavorint moltes malalties cròniques, a més de l’increment de pes. Eviteu que els dolços substitueixin la fruita, que formin part habitual del berenar o que estiguin presents en forma de sucs i begudes refrescants. No hem de transmetre als nostres fills que els dolços són dolents, només que són aliments per prendre de tant en tant.
- El menjar no és mai ni un premi ni un càstig. De vegades caiem a la temptació de recompensar els nens amb algun tipus de menjar o, a la inversa, els “amenacem” amb un càstig també en forma de menjar. Hem de procurar desvincular-ho i demostrar l’estimació o el reconeixement de les coses ben fetes pels nostres fills amb abraçades, elogis, i temps dedicat a ells. Quan fem servir el menjar per recompensar o per mostrar el nostre afecte, podem generar un mecanisme pel qual en el futur ells poden fer servir erròniament els aliments per afrontar l’estrès, l’ansietat o les emocions negatives. I quan castiguem amb un aliment, està clar que el missatge rebut és: “aquest aliment és dolent”.
- Eviteu el típic menú infantil. Quan sortiu a menjar fora és una excel·lent oportunitat per tal que el nen tasti aliments i receptes. Segurament hi haurà un peix, unes verdures, etc…, cuinades diferent que a casa. Si el que ofereix el restaurant pels grans ens sembla bo, per què no ho ha de ser pels nens?
I no oblideu la idea més important, els nens imiten els pares, així que no hi ha millor manera de transmetre bons valors d’alimentació saludable que amb el nostre exemple. Això us ho dic com a mare orgullosa de veure les bones eleccions que els meus fills adolescents fan amb el menjar.
Bon estiu i bon profit!
Laura Isabel Arranz. Doctora en Alimentació i Nutrició. Fundadora del projecte d’educació alimentària Gana Nutrición. Assessorament nutricional familiar i personal.