37. El globus perdut

Després de molt de temps de no fer servir el llibre màgic, vaig dir-li a la Kira que havia arribat el moment.
– Fa uns anys, per aquesta època, vaig perdre un company de viatge que em portava a llocs meravellosos i llunyans i m’agradaria recuperar-lo. Faré servir el llibre màgic!-
– A sí? I qui era aquest company?- preguntà la Kira.
– El meu globus. Durant molt temps em va portar a llocs fantàstics i per una equivocació, una nit de Sant Joan me’l van cremar. –
– Una nit de Sant Joan? Te’l van cremar? I per què?-
– En un lloc anomenat “Els països catalans”, quan la nit més curta de l’any, és a dir, a l’inici del solstici d’estiu, tots els habitants fan fogueres i cremen coses velles i inservibles que tenen acumulades. Van veure el meu globus una mica atrotinat i el van tirar a la foguera pensant que era per cremar.-
– I per un globus mig trencat vols fer servir el llibre màgic? Segur que si et demano de fer-lo servir jo, em dius que no i tu ara…-

– Ja veuràs Kira, quins paisatges més meravellosos es veuen des del cel amb el globus, i no està trencat només és una mica vell però funciona perfectament, i podrem anar a països molt llunyans i fantàstics. Ja veuràs que bé ens ho passarem!-
Sense deixar que contestés vaig escriure en el llibre i en menys d’uns segons el meu globus tornava a estar allà, al meu costat. També vaig recuperar la motxilla i tot el que hi duia a dins.
– Uau!- Cridà la Kira. – Quin globus més autèntic! Puc pujar-hi? Hi vull pujar… puc, puc?-
– Som-hi Kira, enlairem-nos cap al cel!-
Vam sobrevolar prats, rius i boscos fins a arribar a prop del mar, allà, on feia temps el globus s’havia cremat.
– No entenc per què ens portes fins aquí globus, és molt perillós tornar per aquestes dates, ja saps que cremen coses i tiren petards.- Però no es movia d’allà per més que ho intentés.
La Kira va provar d’estirar una corda a veure si podia fer que girés i amb la força del vent continuar el viatge, però va ser inútil. El globus no es movia d’allà.
– Bé doncs, si vols recordar com et vas cremar ens quedarem aquí però, aquest cop no baixarem, mirarem les fogueres des d’aquí dalt.-
El globus va fer un petit moviment, com assentint i la Kira i jo vam parar una petita taula que tenia a la motxilla i tot menjant un tros de coca, vam gaudir de la festa des del cel.
– Eeeeee, Kiiiiidi! – va cridar una veu des de la platja.
– Mira Kidi, et criden. És aquella nena d’allà baix.-
Vaig mirar i no m’ho podia creure, era la Núria, una mica més gran però era ella.
– Núuuuria, com estàs?-
– Molt bé i tuuu?-
De sobte el globus va començar a descendir fins a arribar al costat de la nena.
– Quina alegria em fa tornar-te a veure, has crescut molt!- li vaig dir
– Jo també m’alegro de veure’t. I com ho has fet per aconseguir un globus tan semblant al que et van cremar?-
– Ui, és una història molt llarga, algun dia te l’explicaré… Mira aquesta és la meva amiga Kira.-
– Hola Kira! Us quedeu a la festa?-
– No Núria, gràcies, però no voldria tornar a perdre el globus com aquella vegada. Només hem vingut a saludar-te i a donar-te les gràcies per deixar-me aquell coet.-
– De res torna quan vulguis, i si no és per Sant Joan, millor així podràs aterrar sense que hi hagi cap perill pel globus, d’acord? Adéeeeu, bon viatge!-
En aquells moments el globus es va començar a enlairar i amunt, amunt, entre petards i focs d’artifici vam marxar d’aquella platja d’on una nit com aquella, vaig perdre un company de viatge que tornava a tenir amb mi.