38. El dofí i la gavina
Vam viatjar amb el globus fins a una petita illa deshabitada. La Kira tenia ganes de prendre el sol amb un banyador nou que havia creat amb el llibre màgic. Estirades sobre la sorra calenta, les onades anaven i venien portant-nos pedretes brillants. Pel cel hi volava una gavina que semblava inquieta.
-Gavinaaaaa.- Cridà la Kira.
La gavina en sentir-la es va apropar.
-Bon dia, benvingudes!-
-Per què sobrevoles el mar donant voltes pel mateix lloc? Què busques? Sembles nerviosa.-
-El meu amic, el dofí Martí, em va dir ahir que aquest matí jugaria amb mi a la pilota i encara no ha vingut. Em fa por que li hagi passat alguna cosa; sempre és molt puntual.-
-Si vols, t’ajudem a buscar-lo, sóc molt bona nedadora- explicà la Kira.
-Moltes gràcies, a veure si tenim sort-
La Kira es va posar les seves ulleres de busseig, les aletes i sense pensar-s’ho, es va llençar a l’aigua.
Al cap de força estona va sortir cansada i decebuda: -No el trobo, em sap greu gavina.-
-No pot ser. Has mirat a casa seva?-
-No. On és?-
-Allà a sota d’aquella roca, prop de les palmeres. Sempre descansa allà perquè diu que no hi fa tanta calor.-
-Me n’hi vaig doncs!-
Jo mentrestant m’anava neguitejant. Començava a preocupar-me que li hagués passat alguna cosa i la gavina no parava de donar voltes i cridar. Finalment vam veure com venien tots dos amb un gran somriure a la cara.
-Què us fa tanta gràcia?- digué enfadada la gavina.
-He anat a buscar la pilota al racó dels mals endreços i buscant, buscant m’he quedat adormit.- Digué en Martí.- Després ha vingut la Kira i m’ha dit que m’estaves esperant i que estaves molt preocupada, per mi. No és que em faci gràcia que estiguessis preocupada, però em fa feliç
perquè em demostra que m’aprecies de veritat. Moltes gràcies!-
En sentir aquestes paraules, la gavina, també va somriure i digué:
-Bé doncs. Juguem? Ara som quatre, podem jugar tots, què us sembla?-
-I tant! Ens agrada molt jugar!-
I així va ser com vam passar el dia jugant a pilota, de la sorra a l’aigua, de l’aigua a la sorra, gaudint d’un estiu en la millor companyia.
Tornem al setembre!
Per Lourdes Coll.