Català
Español
English
FrançaisCuriositats… El menjar porqueria, Les pessigolles i El badall.
L’addicció al menjar porqueria pot començar en l’úter matern.
L’addicció d’un nen/a al menjar porqueria, una de les causes principals de l’obesitat infantil, pot començar a l’úter matern, segons un estudi publicat pel British Journal of Nutrition. L’estudi assenyala com els hàbits nutricionals dels petits poden estar condicionats pel que van menjar les seves mares durant l’embaràs. Així mateix, les mares que mengen aquest tipus d’aliments mentre donen el pit poden influir negativament en el pes dels seus fills.
El riure produït per les pessigolles no és la mateixa que la produïda per la comèdia.
El frec d’un dit o simplement d’un teixit agradable al tacte produeixen en la nostra pell una reacció nerviosa anomenada pessigolles, que, encara que al principi poden resultar agradables, també poden tornar-se molestes (en l’època dels Romans i a la Xina, fins i tot van arribar a fer-se servir com a tortura). Les aixelles solen ser la part més sensible a les pessigolles, seguides per la cintura, costelles, peus i genolls. Curiosament, un estudi ha demostrat que el riure que produeixen les pessigolles és diferent de la produïda per l’humor.
El badall, una incògnita.
El paper dels badalls segueix sense estar clar. Molts científics pensen que serveixen per oxigenar el cos quan aquest ho necessita. Altres creuen que serveixen per expressar cansament i somnolència. A més, el badall s’encomana, per què? Això és gràcies al fet que el cervell pensa que li falta oxigen. Es pot contagiar fins i tot veient una foto d’algú badallant o simplement llegint la paraula “badall”. Algú ha badallat?
