21. La Kidi i les carabasses

Per art de màgia vaig aparèixer en un camp ple de carabasses. Grans i petites, n’hi havia de color taronja però també de color verd. Mirés on mirés, tot estava ple de carabasses. Es feia fosc i havia de trobar un lloc per passar la nit, però estava massa cansada així que em vaig quedar allà mateix.

Quan ja dormia una música molt alegre em va despertar. Eren les carabasses fent una dansa enmig de la foscor. De seguida m’hi vaig afegir. No es van adonar de la meva presència. Al cap d’una estona es van aturar i es van asseure en rotllana. Per no cridar l’atenció vaig fer el mateix. Llavors vaig veure que una a una, s’anaven dient una cosa a l’orella fins que van arribar a mi i la que tenia al costat em va dir:

-Vés i cura, Pili!-

-Com dius?- vaig preguntar intrigada.

-Vés i cura, Pili!-

No entenia res. Una a una van començar a riure amb ganes, i jo cada cop estava més desorientada i una mica espantada. “Què voldria dir allò? Seria un missatge en clau?”

-Perdoneu-me, però no sé què vol dir això de la Pili… Qui és la Pili?-

Com més preguntes feia més reien i jo ja no sabia què fer, finalment la carabassa més petitona de la colla se’m va apropar i em va dir:

-Benvinguda, Kidi! Benvinguda, Kidi! Això és el que t’havia de dir la meva companya. Estàvem jugant a un joc i com sempre passa amb aquest joc, l’última diu “ximpleries” jejeje.-

-Un joc dieu? I què hi té a veure la Pili en aquest joc? I per què se l’ha de curar?.-

Encara van riure més fort. Finalment m’ho van explicar i ho vaig entendre,. Es veu que estaven jugant al joc del telèfon, que consisteix a passar-se un missatge d’orella a orella fins que l’última de totes diu el que ha entès, que normalment no té res a veure amb el que ha dit la primera. Això va fer que el missatge inicial “Benvinguda Kidi!” es transformés fins a acabar dient “Vés i cura, Pili!”.

Feia estona que s’havien adonat de la meva presència i sabien molt bé qui era i que m’agradaven els jocs, per aquest motiu, van tenir la genial idea d’ensenyar-me un joc nou, tot jugant-hi. Vam estar jugant fins que va sortir el primer raig de sol, que va fer que una a una, tornessin al seu estat natural, quietes i enganxades a la seva mata, immòbils i sense vida. Si volia tornar a jugar amb elles, m’hauria d’esperar que el sol es pongués i així ho vaig fer. Vaig passar unes quantes nits jugant amb les meves amigues les carabasses que cada nit, m’ensenyaven un joc nou.

Fins aviat!