L’òliba

Hola menuts!

Quan cau la nit al bosc, les rapinyaires nocturnes fan la seva aparició; comença la seva jornada de cacera. Una d’aquestes dames de la nit és l’òliba (Tyto Alba). Una esvelta i encisadora au que sobrevola, sense fer cap mena de soroll, en la foscor de la nit, els camps i conreus propers a les ciutats, tot buscant els ratolins de què s’alimenta habitualment.

L’òliba és un ocell inconfusible, el seu plomatge és marronós amb tons daurats i el pit d’un net color blanc, també la seva cara és blanca, gran i rodona, en forma de cor, amb uns enormes ulls negres que observen, des de la seva talaia, la foscor de la nit tot buscant qualsevol moviment de les seves preses, que atraparà amb les llargues i esmolades urpes.

S’alimenta principalment de rosegadors i talpons, tot i que també cacen ocells petits i insectes. Li agrada fer niu als campanars i ambients rurals, sempre prop dels entorns humans, de fet, al campanar de l’església de Santa Maria de Blanes hi habita una parella des de fa molts anys.

A la mitologia grega l’òliba era considerada com un signe de saviesa, i era la fidel companya de la deessa Atenea. Ben al contrari, a la nostra cultura està relacionada amb les bruixes i bruixots i com portadora de males notícies. El que és segur, és que és una gran aliada dels humans, doncs realitza una tasca importantíssima en el control de plagues.

Bé menuts, si teniu sort, potser podreu delectar-vos amb la bellesa espectacular d’aquesta rapinyaire nocturna.

A reveure menuts!
I recordeu sempre les 3xRs: Redueix, Reutilitza i Recicla.