L’adopció i l’escola

Quan s’adopta un nen, i en adopció internacional l’edat dels nens mitjana és de 2 anys, l’escola i l’educació acadèmica de seguida cobren fonamental importància, i es creu erròniament que és el que cal prioritzar, es pretén que el nen s’adapti al seu cercle social, que el nen/a estigui normalitzat i actuï com qualsevol altre nen de la seva edat i “com més aviat millor”.

Però no s’hauria de tenir pressa per començar l’escola, ja que sense un bon vincle afectiu serà difícil que s’aconsegueixi un aprenentatge. El primer i més important aprenentatge serà que té una família i què implica això, que té un pare i/o mare, que hi ha vincles i que seran estables i duradors.

Per poder aprendre, rendir, atendre, vincular-se i socialitzar amb altres nens, la vinculació amb la seva família adoptiva ha d’estar consolidada, aquesta relació és la base perquè, a partir d’allí en sentir-se tranquil, valorat, volgut i atès, pugui llavors ell atendre, valorar i sentir curiositat per nous coneixements, però això no pot donar-se si el nen està encara en procés d’adaptació, si encara no comprèn totalment el nou idioma, si encara no té adquirida mínimament una rutina que l’ajuda de poc a reconèixer els seus cuidadors com els seus pares i aconseguint a partir d’aquestes cures i aquesta relació, que es dóna en aquest dia a dia, amb temps, una inclinació segura.

Cal no oblidar que mentre aquests canvis estan succeint i s’està adaptant a la nova situació familiar, s’estan produint també els dols pel conegut, bo o no, però era el que ell/ella coneixia, on ha passat els seus primers anys de vida i que ja no està, de vegades, en la majoria dels casos de forma sobtada i sense que ningú els hagi explicat la nova situació.

Habitualment el criteri per escolaritzar a un nen nouvingut, adoptat, és l’edat biològica, sense tenir en compte si ha estat escolaritzat anteriorment, nivell adquirit, modalitats o programes d’estudi del país del qual prové.

En els casos en què sigui possible es recomana una valoració que pugui orientar-nos en quina classe és convenient que comenci. Una vegada que ha començat l’escolaritat l’EAP (Equip d’Atenció Psicopedagògic) pot intervenir i fer la seva valoració.

No ha de preocupar ni frustrar si el nen ha de repetir un curs, sobretot si està en educació infantil. Hem de tenir en compte que el més important és establir el vincle afectiu amb el nostre fill/a fet que serà realment la base sobre la qual s’assentaran els altres coneixements i habilitats. Aquesta base implica temps, coneixement mutu, adaptació per part dels pares al nen/a, a les seves formes d’expressar-se, a les seves manques, a les seves pors i necessitats, a la seva personalitat, i per part del nen a reconèixer a aquests, fins ara desconeguts, com els seus pares, als horaris i rutines a vegades totalment nous, al canvi d’idioma (en la majoria de casos d’adopció internacional), al canvi d’alimentació, de clima. Tots aquests canvis i aprenentatges requereixen temps i no és convenient que es solapi amb una altra adaptació que és l’escola, perquè encara que pensem que necessiten estar amb altres nens, això ja ho han tingut, ara necessiten uns pares que es dediquin a ells el màxim temps possible (l’ideal seria el temps de baixa maternal).

Recomanacions

• Realitzar una valoració de les capacitats reals, no cronològiques, per determinar el curs a realitzar.
• Donar a l’escola i especialment a la mestra la informació rellevant que permeti saber la informació prèvia de la seva història i que li permet entendre algunes conductes.
• Començar amb un horari reduït. Que es pugui fer una entrada progressiva a l’escola, que sigui de mitja hora o una hora al principi i a mesura que s’adapti es pot anar incrementant el temps d’estada fins a arribar a l’horari corresponent. Es pot parlar amb l’escola (de vegades cal ajustar-se a horaris rígids) per comptar amb la seva col·laboració. També l’EAP pot, i ha de, contribuir a valorar aquest aspecte si la família ho considera necessari.
• Entendre que necessitarà temps per agafar la rutina, hàbits de treball a l’aula, a casa, hàbits d’estudi, de deures.
• No sobre-exigir, tenir en compte les seves capacitats.
• Donar l’oportunitat al temps i a la paciència.
• No comparar amb els nens de la seva edat o companys, ja que ell necessitarà segurament més temps, recordar a tot moment la seva història, la seva adaptació a la família que és quelcom pels quals els altres nens no han passat, i tenint en compte que són especialment situacions doloroses, dols, per l’abandó, pels pares perduts, i en alguns casos de separació de germans.

Recordar que els canvis els afecten especialment, per tant un canvi de mestra (per baixa de malaltia, etc.), que en altres nens no generen majors problemes, en ells poden generar gran angoixa, o bé perquè ho viuen com un altre abandó, o perquè mobilitza algun aspecte de la seva particular història.

Explicar-los, encara que sembli redundant, que vindran a la sortida a buscar-los, que estaran solament unes hores, que tornaran a casa, fins a assegurar-nos que ja han assumit la rutina, que estan tranquils i segurs, que sentin que pertanyen a la família, que són part d’una família, sense por de ser abandonats a l’escola.