El xoriguer comú

Les aus rapinyaires son pràcticament inconfusibles, i de ben segur que gairebé tothom identifica amb el nom comú d’àligues aquests magnífics ocells. Però d’aus rapinyaires n’hi ha moltes, i totes no són àligues.

Avui us parlaré del xoriguer comú (Falco tinnunculus), un petit ocell rapinyaire diürn molt abundant a les nostres contrades i ben fàcil d’identificar.

La seva silueta és força estilitzada, d’ales llargues i punxegudes i cua llarga amb una ampla franja negra al final d’aquesta. El mascle té el cap d’un color grisós i el dors marronós amb taques fosques; la part inferior és d’un gris clar motejat amb taques allargades més fosques. La femella és de coloració més rogenca i tacada de manera més uniforme.

És un caçador d’espais oberts, sobretot camps de conreus. El que fa que l’identifiquem de seguida, és la seva particular tècnica de cacera: es manté a la guaita suspès a l’aire, amb moviments persistents de les ales com si fos un helicòpter, per després, un cop localitzada la seva presa, llançar-se (d’aquí el seu nom en castellà: “cernícalo”, provinent del verb “cerner”) en un espectacular picat sobre ella; bàsicament són ocells petits, rosegadors, rèptils e insectes.

És un ocell força urbanita, no s’espanta gaire per la proximitat humana, doncs a l’hora de fer el niu aprofita les lleixes dels edificis, els nius abandonats d’altres ocells en arbres de parcs, jardins o urbanitzacions, cingleres pròximes a les ciutats o, fins i tot, edificis i masies abandonades. La femella pon a mitjans de maig entre tres i cinc ous, i els cova durant uns 30 dies. Els pollets comencen a volar un mes després de néixer.

Bé menuts, segur que quan veieu per primer cop un xoriguer el sabreu identificar de seguida, i veureu que no totes les àligues són iguals.