L’autoestima durant la infància.

L’autoestima es construeix al llarg de tota la nostra vida, no tan sols durant la infància. Però, evidentment, és durant els primers anys de vida, quan el concepte d’autoestima pren major rellevància, doncs amb l’experiència de socialització el nen va prenent consciència de quines conductes són acceptables i quines són perjudicials.

Un nen que és reconegut i acceptat tal com és, amb el seu aspecte físic, les seves habilitats i les seves limitacions i que, a més els seus pares, germans o professors afirmen aquestes característiques, és un nen que construeix un concepte positiu de si mateix.

Un nen que rep càstig o insults sense motiu, per part dels pares o professors, pot pensar que sí que és un nen dolent i, en aquest cas, el nen construeix un autoconcepte pobre i desvaloritzat.

El concepte d’autoestima és un factor central i a tenir en compte en l’adaptació socioemocional del nen. El nivell d’autoestima que tingui el nen o nena determinarà el seu desenvolupament afectiu, social i intel·lectual.

Aquí els pares també juguem un paper important reforçant positivament al nen, per a reforçar la seva autoestima. Com a pares, la nostra conducta vers els nens és molt important. Però de vegades, la nostra tasca educativa no és del tot correcta i actuem d’una manera negativa que afecta l’estat emocional del nen.

Una actitud negativa, com a pares i educadors, pot ser un factor de risc que no afavoreix la construcció de l’autoestima. Per exemple, si…:
-Es critica i humilia el nen de forma constant
-S’exigeix al nen que faci coses per sobre de les seves possibilitats
-Es rebutja la condició sexual i/o l’aspecte físic del nen
-La nostra postura és indiferent davant dels èxits aconseguits pel nen, ningú els aprova i/o els reconeix.

Tothom, fins i tot els més petits necessiten confiar en la seva capacitat per fer front a dificultats. La manca de confiança en les pròpies possibilitats del nen farà que, probablement, aquest es mostri menys eficaç en els seus actes i, com a conseqüència, la seva autoestima es vegi afectada i/o disminueixi.

Però, com reconèixer que el nostre fill o filla no té un bon nivell d’autoestima?
Certament, hi ha maneres d’actuar dels nens i nenes que poden ser són bons indicadors d’una baixa autoestima:
-Són nens que tenen poca confiança en si mateixos
-Els costa dir NO, per por a no agradar
-La seva actitud sol ser poc sociable, tenen por a exposar-se i solen presentar dificultats per fer noves amistats
-Poden tenir una actitud desafiant i/o agressiva, transformant la seva inseguretat en sentiments de ràbia.

L’autoestima sempre es pot anar construint, dia rere dia. No ens hem d’angoixar si detectem que el nostre fill o filla presenta un nivell d’autoestima baix.

Hem de buscar solucions, dialogar amb ells, trobar l’arrel de per què es troba així i actuar, sempre amb acceptació, respecte i suport.

Un nen amb alt nivell d’autoestima serà un nen amb confiança en la seva capacitat per a resoldre els seus propis problemes. Es relacionarà bé amb els seus iguals. La seva conducta serà responsable i agradable, en la majoria de casos. I també el seu rendiment escolar millorarà.

Per tant, com podem els pares ajudar els nostres fills a millorar la seva autoestima?

-En primer lloc, és important que acceptem el nostre fill tal com és, amb les seves virtuts i els seus defectes.

Si les persones que conviuen amb el nen el tracten bé, aleshores ell sentirà que realment pot ser una persona valuosa.

Al contrari, si li fem creure que és un nen inútil o lleig, creurà que ho és realment i que no és una persona important pels demés.

Amb això vull insistir en el fet que l’acceptació no significa que, com a pares, acceptem tot allò que fa el nen, sinó que entenem que és una persona que ha d’anar aprenent com s’ha de comportar en diferents situacions.

Escoltar el nen és molt important, perquè així ell se sentirà acceptat. Sóc conscient que potser no disposem de tot el temps que ens agradaria per a dedicar als nostres fills. Però més important és la qualitat del temps que passem amb ells que la quantitat.

–El respecte és una característica rellevant a l’hora de construir sentiments positius d’autoestima.
Quan cridem als nens, ens burlem d’ells o els fem callar pensant que ells no tenen dret a expressar-se, és quan aquests poden reaccionar sent agressius amb altres nens.
Aquesta actitud dels adults vers els nens, no afavoreix la construcció de l’autoestima.

–El suport és factor fonamental. El nen es troba en edat de creixement i desenvolupament, per això necessita suport dels pares, professors, educadors, etc. però no sobreprotecció.

Si responem per ells, justificant constantment la seva conducta, i solucionem nosaltres els problemes d’ells, en comptes d’ajudar-los estem creant una dependència perjudicial, perquè el nen no serà capaç de fer res per si sol.

Com a pares i/o educadors, hem d’intentar sempre reconèixer els èxits dels nens, encara que aquests èxits siguin petits.

És important deixar clar que els errors que puguin cometre ells formen part del seu desenvolupament i maduresa. Millor reforçar els èxits que no posar èmfasi en els errors.

Mostrar afecte amb ells, estimar-los i comprendre’ls, és la millor manera d’acompanyar-los en el camí cap a la construcció de la seva autoestima.